United States or Ethiopia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Com que l'ós és molt patut no podia encalçar els gossos lleugers i bordaires i no calia témer pels cans que a la fi feren posar a tret 1'ós cobejat i temut.
-Ja es mort!... Joanín!... Ja és mort!... va cridar En Guim en aquella superba solitud, i els gossos van lladrar llarga estona. -Joanín!... Joanín!... cridava joiós el pare encaminant-se cap al lloc on hi havia l'ós mort. -Joanín!... Rellamp!... fill meu!... ¡Joanín!... cridava En Guim en veure el seu fill ajagut on havia tirat. Del front li rajava sang que s'estenia damunt la neu.
Es dirigiren vers l'estudi, espècie de Sancta-sanctorum de petites dimensions, a on el senyor de Serra-Bruna hi guardava, en caixes de ferro, el moll de l'os de la família i a on hi passava hores repapat dins d'una poltrona folrada de cuiro, darrera una taula ministre, plena de llibretes i papers en desordre, i davant d'una llibreria, quasi verge de ses profanes mirades, i d'unes parets senzillament decorades amb quatre mapes, una gran estampa de Sant Eudald i un Sant Crist en la presidència.
Demés, tan bon punt pogués tornar a trescar per aquelles muntanyes alteroses i solitàries, calia que sempre se'n dugués En Joanín per a transmetre-li com allò més preat de la seva vida i com la joia més estimada del seu humil patrimoni; la destresa de la cacera de l'ós.
Quan vaig passar el pont de la Mostela, un pont de pedra estretíssim i d'una sola arcada, tan senzill que es diria que és l'os d'una costellassa, la nit era ben entrada. A l'altra part del pont el bosc era d'una negror imposant. Certament vaig agafar por. Però... de què?... De lladres? Ni tampoc no hi somniava. D'estimbar-me?
El cor li deia que faria cacera i esperava segur que l'ós, bo i fugint del seu fill, sortiria per la boscúria del seu davant. Se sentí soroll de fullaraca trepitjada, les mates es movien. Ja es veia una foscor que es movia. -És un ós bru! Son
En Guim, havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc. -Joanín, ja som al rastre! Estem de sort!
Amb els ulls esbatanats i ert, mirava, escoltava, i a la fi va dir misteriosament: -Joanín!... vés cap astí! Passa per l'esquerra, puja una mica, només una mica!... fes pujar els gossos i no et moguis de la fontalada!... ¡L'ós es astí mateix!... Dia de sort!... En Joanín tot consirós va marxar per la gorja amb els gossos. Anava sol i tenia por!
-No parleu tant; vós, Jaumet, aneu a casa Tomàs, que vos deixo un ruc amb un bast per a dur l'ós al poble. I direm que vos donga sal i vinagre per a les ferides de Guim. -No t'espantis!... fum!... ¡que això no és res!... fes trago i ja pots tornar l'arma al senyor rector. I compra-te'n una de nova! -Sí!... i l'ovella morta! -Amb el que trauràs de l'ós ho pots pagar tot!
-Sí, senyora. Hi va haver un desori... va durar fins a les deu. -I ell sembla un bon subjecte. -Sí, bé ho sembla. ¡Però es veuen uns desenganys en aquest món! Ell sap tots els seus enredos. -Ara vegi! ¿No veu que li fa mal l'os i vol viure amb l'esquena dreta?... ¡Ja les hi va cantar ben clares ella, ja! No n'hi va quedar ni una al pap.
Paraula Del Dia