United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !
I ve'ls aquí per què s'hi estan tots fent rodona, en el menjador, amb el plat i la xicra sobre la falda, l'un acabant de rosegar l'últim secall que li sobra i l'altre passant un xiquet d'orxata pel xacolata que li ha quedat, l'altre xarrupant la xicra i picant el cul perquè acabi de baixar la que xarrupa... És a dir, cada qual fent la seva. I són una pila!
Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!... La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pag
A propòsit he deixat per l'últim el Ciri Pasqual, que no sé per què l'han de trobar tan content o alegre; jo, per més que el contemplo, no hi trobo cap signe de satisfacció.
A l'últim pogué retrobar el famós senyal, i col·loc
Els uns assaltaven per un cantó, els altres per un altre: molts de grecs ja eren ferits i d'ells ningú. De manera que no es podien moure d'aquell lloc. A l'últim els tracis els barren el pas cap a l'aigua. En aquella extremitat es parla de treva, i ja es convenen les altres condicions; però els tracis no volen donar els ostatges que demanen els grecs, i per això queden.
En fi: va ser tal el contento, que el xicot va demanar altra vegada per anar a fer volar l'estel, i sa mare, distreta, l'hi va concedir. A l'últim van quedar en que es farien els mobles i que per Nadal fóra el gran dia. Avui som a Nadal. Ahir vespre, al camaril de la Mercè hi havia un casament. ¡Què m'agradaria de veure ells dos quina cara fan!
Quina hora deu ser! es preguntava. A l'últim s'ha adormit! es deia mirant al seu home, i tornava: deu ser tard! -Com deu estar el camp!... Déu meu, quina desgracia!
Va extremunciar-lo, va fer la recomanació de l'ànima... Un moment el pacient va obrir els ulls sense mirada. -Rivelles! -Es... l'últim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era d'aquest món. Després un llarg silenci. Després la mort.
Vaig dir-li que en una llibreria de Leipzig, i llavors l'home em va proposar de tornar allí i comprar-lo. Semblava que tant li feia que comprés el llibre com que no. Encara vaig dir-li més: -Quin és l'últim preu pel qual me'l pot donar? -Ja li ho he dit un cop- em respongué -vint-i-cinc marcs. Era aquell, un vellet que s'empipava amb facilitat. -No val tant- vaig dir-li.
Ningú no m'auxiliaria, com no fos la Mare de Déu, que, mare com és, disputa els seus fills a l'infern fins a l'últim moment, àdhuc quan ja tota la gràcia de Déu els ha desemparats. I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot seguit vaig cobrar més alè i més forces.