United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un àngel de Déu, meravellós de veure, guarda la illa i ningú pot anar-hi si no en llicència d'ell. Per l'olor dels nostres hàbits no coneixeu que som estats en Paradís? -Don abad- els monjos respongueren; -per l'olor del vostre hàbit coneguérem que haveu estat en lloc florent.

Coneixíem el yacht , i li vam dir que hi haviem estat. Fa olor de salobre i herbes marines, amb exclusió de cap altra olor. No hi ha vent marí que pugui amb ell. Pel que es refereix a l'olor, hom creuria trobar-se d'estada a Limehouse Hole. No hi ha lloc per a guarir-se de la pluja. La cabina és de deu peus per quatre, i la seva meitat l'ocupa una estufa que es desf

Allí és on amb més facilitat s'admet la idea dels rejovenimens de què parlen les antigues faules; els requiebros surten espontanis dels llavis; les hores passen ràpides amb l'olor de les flors.

Vaig acudir en va altres dies al carreró solitari, al peu de la tanca a cercar en l'olor que s'hi respirava, la renovació del meu somni. No ho vaig conseguir. Aquell somni espontani, automàtic, no es reproduí més; no en vaig poder cap altra volta assolir sinó un record més o menys viu. L'olor a les primeres flairades m'ocasionava sempre una emoció remarcable, pero no res més.

Amb gust sabríem de vós on és aquest paradís, que nosaltres no el sabem i deim-vos que quaranta dies ha durat l'olor dels vostres vestits quan sou estats de retorn del lloc on éreu. Ell respongué: -Amb mon car fill Menoc, en la illa delitosa, fórem tot aquest temps, sense menjar ni sense beure ni sense dormir; i érem tan alegres i consolats de ço que vèiem, que érem sadolls i plens com si haguéssim menjat a talent i voler.

-Què farem? -Jo tinc gana, maru! -Em fa por passar ara. Però això ben mirat són només dues passes! La Clàudia mirava amunt i avall de la riera amb esverament. Un llamp va esquinçar un roure i un tro va escampar-se per tota la nuvolada. L'olor de la tempesta se sentia arreu. -Vénen! Ja són aquí! Passem, fill meu! Agafa't amb mi!

Imagina't la calor del desert, amb una mena de plantes que totes tenen punxes, com les atzavares i les figues de moro; imagina't, sense una gota d'aigua, amb una fam tan espantosa, les hores que fan de camí, saltant marges altíssims, sentint de lluny l'olor de la carn, els perills que passen, els vols de mosquits que els punxen els ulls!