Anar a la Mare-Balena, cavalcar sobre son llom punxós, fer l'arbre-forc en qualsevol aresta, cercar-hi gratonells o cargols per les crètues, ¡valga'ns Déu, quina ventura! ¡Quina meravella que deixava encantats els amics i companys!... Sols que de la platja a l'illot hi havia massa bella pitada, i nedant no tots hi podien arribar: calia esperar ocasions extraordinàries, en que la cosa resultés més avinenta; i cap d'aquelles ocasions com la que s'oferia per les veremes, en què els navilis eren nombrosos i tothom feia els ulls grossos davant l'entremaliadura...