United States or Greenland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Oh, la immensa poesia de lo que se'n va!... l'encant immensament indefinit de lo que anem perdent, poc a poc, sense donar-nos-en compte!... l'encís que aureoleja el que, fregant la gran roda de la hora viva, es va filtrant per la escletxa imperceptible que hi ha de l'instant que passa a l'instant que ve com el boll pels ulls del cedàs, va caient, va caient a la gran hora morta de l'Eternitat!...

Estén les ales blanques dels teus ràpids pensaments, i que volin com sagetes. ¡Aixeca l'esperit: que sigui com la imatge de la Divinitat, planejant sobre el bullici del món, i que munti, a través de camins de fulgurants estels, fins a les portes de l'eternitat! Després dels muffins calents, li diu: -Sigues groller, sense ànima, com les bestioles del camp, que no tenen cervell pensador.

Necessitava pensar en les probabilitats de salvació. La barca podia resistir: ¡el pare alguna cosa faria!... Senyor, viure! No, no estava pas preparada per a morir. I, no obstant, el destí no s'aturaria... L'eternitat havia obert les seves portes, i jo en sentia l'airada esgarrifadora. Senyor, viure! No hi havia esperança?

Els monjos escoltaven boca closa i remugant un balbuceig d'estorament, baixes les testes dures com un roc, pelades com els caps del voltor, despullades per l'esglai de meditar sempre seguit els anys eterns: acalats els ulls sense fulgor de tant mirar els cingles tenebrosos per on se revinclen els camins de l'eternitat.