United States or Spain ? Vote for the TOP Country of the Week !


-L'un és l'espanyol sord i mut que ha donat el tomb per aquí una o dues vegades, i l'altre és un de posat roí, esparracat... -Ja n'hi ha prou, minyó: sabem quí són els homes! Vam topar-los al bosc, darrera la casa de la vídua, un dia, i ells van escapolir-se. Endavant, minyons, i digueu-ho al xerif: ja us menjareu el desdejuni dem

Vaig espiar-los fins a l'entradeta de la vídua, i vaig romandre a la porta, i vaig sentir que l'esparracat parlava de la vídua, i l'espanyol jurava que li foradaria el posat, com vaig dir-vos a vós i als vostres dos fills. -Còm s'entén! El sord i mut va dir tot això?

La gent, que a Londres és tafanera i vagamunda com aquí, comença a aturar-se, i, com és natural, quan el grupo va ser gros, se van formar dos partits: l'un dient que guanyaria l'espanyol, i l'altre l'inglès. De dues unces ne van venir quatre; de quatre, vuit; de vuit, setze; i sempre el que era últim doblava lo que l'altre havia tirat. Entre el grupo hi havia molts espanyols.

L'espanyol, que va pensar: -Ara et pots lluir, crida al xicot i li tira cinc duros. L'inglès, que ho veu, li tira dos lliures esterlines. L'andalús, ferit en son amor propi, dues unces, i, com tots dos eren riquíssims, veu's aquí que comença un verdader combat sobre qui més valor tirar

Huck havia comès una altra errada paorosa. Feia tot el que podia per evitar que el vell assolís la més petita clarícia de quí podia ésser l'espanyol; i tanmateix la seva llengua semblava determinada a ficar-lo en trencacolls, a desgrat de tot el que ell pogués intentar. Féu diferents esforços d'escapolir-se d'all

Amb el calor de la cosa... fuera l'inglès... fuera l'espanyol... la qüestió es va fer d'amor patri i ja l'honor de les dues nacions hi estava interessat.

El jurat va dar aquesta, sentència: El pis de l'inglès és més esplèndid, però l'or es pot vendre, els bitllets de Banc es poden arrencar i fer-los servir: no és tot perdut. El pis de l'espanyol és menos ric, però tot és de cristall. Res valor intrínsec; tot és delicat i trencadís. Si es treu del lloc no hi ha ningú que en doni un quarto: tot és perdut. L'espanyol va guanyar.

De segur que n'haureu perdut el número. És per demés dir-vos que, com que és un espanyol el qui el conta, sempre l'espanyol guanya. Els inglesos ja deuen procurar que guanyi l'inglès quan el conten ells. Dic això, perquè el que jo vaig a contar-vos també és una aposta d'un espanyol amb un inglès, i antes que em diguésseu lo que acabo d'observar, os ho dic jo per estalviar-vos feina. Al cuento.

L'americano és un dels tipos de nostra societat que sempre hem considerat digne d'estudi. Tots sabem qui és l' americano , tots sabem a quin subjecte s'aplica aquest nom. L' americano és l'espanyol, i quasi podem dir el català, que ha sortit de la península, i, després d'haver passat alguns anys a l'Havana, ha tornat a la seva terra amb una fortuna considerable.