United States or Gibraltar ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna.
Hauria volgut reveure el temple de Santa Cristina, pendre'n comiat... En va el cercaren els meus ulls a través de la pluja cendrosa que entelava l'espai.
Aquell jorn en Ferràn va sortir de la petita església emmusteït i sense conhort. Hi havia ajudat missa com cada matí. I son ànima no es va eixamplar en l'espai infinit de la meditació com solia, cada volta que les foscors del temple l'embolcallaven. Aquell jorn li encongiren son cor temerós pensaments que li esvaïen el perfum místic. I ell el trobava faltar amb neguit.
Quina tarda més esplèndida! ¡Quin cel més blau i quina bellugadissa d'orenetes i falzies en tot l'espai que s'obirava! ¡Qui tingués ales, com elles, per a esbargir-se lliurement pels aires, lluny, per damunt dels camps i les serres! ¡Era ben trist, haver-se d'encauar dintre d'una aula reclosa, plena de les bovors del ressol i de la mainada!
Així fou deslliurat dels terribles meteors tot l'espai obirador. Mes el dia encara continu
I si no han vist la marcialitat, el suar, lo llambregant de faldilles, l'encarcarament d'enagües de les minyones, que, amb el vano verd i el mocador de mocar plegadet en la mà, devoren a violentes gambades l'espai comprès entre Barcelona antiga i el castell d'En Gibert; si no han vist això, dic, els falta veure una de les coses més especials i característiques del passeig de Gràcia.
El vell, també mut, clavava amb un repunt groller el pedaç de les seves calces, cus que cus. Les nobles tristeses aporten al cor un dolç , repòs, una mena d'aprovació celestial, de la qual cal gaudir en silenci. La meva ànima va eixamplar-se per l'espai. ¡Que bé em trobava, entre aquelles blavors puríssimes! La brisa brunzia en l'aparell com en una gran arpa, espargint sordes harmonies.
Avesat ja als artificis i maules de la criatura que acabava de deixar, trobava excessivament nua d'ells a la Nieves i excessivament vulgar en sa senzillesa, de moviments ingràcils, de conversa monòtona, d'idees elementals i rutinàries; i ensems, massa dona, massa reverenda, massa poc festosa i insinuant, massa dura i inflexible a la càlida manyaga de sos dits nerviosos... I, de rebot, el passarell minúscul i ingràvid, la volva animada, planyívola i volenterosa, voleiava en l'espai i, passant i traspassant entre ell i l'estimada, li enterbolia la imatge d'aquesta, l'allunyava, la repel·lia, a voltes...
Ja ens semblava sentir la música afalagadora dels nostres ganivets i l'alegre xerradissa aixecant-se al mig de la nit, travessant l'espai. I desitjàvem, cada vegada més, la realització d'aquest somni.
Ell era el martellet perfidiós de l'analista, que pugna per avalorar la bondat de la mina descoberta, tot tement destruir-la; ella, l'enclusa que para i calla. I així bastien son destí, atents ambdós a les espurnes que creuaven l'espai.
Paraula Del Dia
Altres Mirant