United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cop de càvec ve, cop de càvec va!... i quan romput, regalimant-li la suor per sobre les parpelles, deixava l'eina per revenir-se un moment, d'all

I amb quina braó no hi tornava llavores en Jan... amb quina fe no feia ressonar al compàs dels cops del picador, tan flonjos, els cops del càvec, tant aspres... I el dia anava passant i el marge s'anava fonent... De sobte en Jan va llençar l'eina i es va quedar parat: el marge ja no hi era... I quin de Déu de terra estesa tenia al seu davant!... quant de camp per corre!... Va semblar que els esperits se li obrien de bat a bat... I començ

Encara estengué més la braçada, i l'eina brillava brunzent als raigs del sol i les motes de blat queien a trompons, rodolant a impuls de sa poderosa revessa, fins a eixir fora del rem com cadavres escopits per la riuada.

L'aire, en moure's, portava alenades de fresca que feien bleixar amb delit. Els arbres del bosc remorejaven alegrement. Revifat per la minestra engolida, el minyó, amb l'intent de provar l'eina, la va agafar pel mànec, va aixecar-la amb ferma embranzida com si en volgués clavar la punta al cel, i deixant-la caure de sobte amb sobirana empenta, la va enfonsar dos pams en la terra eixuta.

I el cor me diu que duien mals intents. Al vespre de l'endemà, en lloc d'arreplegar l'eina que solia portar sobre, els altres dies, per un si decàs, va deixar-la a casa, temerós que, si l'escometien, es deixés portar del gènit i fes algun disbarat.