United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


En anar a pagar l'auto, el xofer mirant-lo de fit va dir-li amb timidesa: -Que no em coneix? - i no! -Sóc En Miquel! -No parlis més, En Miquel Pons! -El mateix! -Què t'ha passat? Que fas de xofer? -És molt llarg d'explicar. Un dia que vagi amb calma... -No vull que em tractis de vostè! ¡El teu pare estava en bona posició! -Doncs jo ara estic millor que ell. -Que no vas acabar la carrera?

En Martí penedit del seu enuig, va atansar-s'hi compadit del seu company, que havia maltractat, però tot seguit l'auto va perdre's entre el garbuix del tràfec eixordador de la ciutat i més enfellonit, s'encamin

En Miquel Pons tot consirós va agafar el volant i amb una veu tímida va dir: -On vol anar? -No ho ; avall, cap a la plaça de Catalunya! L'auto, després de trontollar una estona, es pos

La paperada que el Jutge s'escarrassava en fer voleiar, no era altra cosa que l'auto d'investidura a favor de don Eudaldo de Serra-Bruna, del señorío y derecho de pastos del término conocido por Sierra Calma, en virtud de sentencia firme del Tribunal Contencioso Administrativo etc. ; mes els terralloners, que ja això ho tenien descomptat i no estaven pas per cerimònies, l'atabalaven a crits i renecs, tot alçant els garrots i armant els mandrons. La compacta massa de bèsties i persones sortí corrents pla enll

L'auto féu uns espetecs com si estigués enrabiat i En Martí va pujar l'escala bo i llegint una carta que la portera va donar-li.

En Martí amb la destresa del bon xofer, tot seguit es féu càrrec de la maquinària de l'auto del seu amic i en poca estona es veieren triomfals, alçant núvols de polseguera entre les pinedes que volten la ciutat. Allà, enlairats per una muntanya augusta, voltats de boscúria ingènua i sota un cel joiós de tanta transparència, En Martí cerc

Després va anar-se'n a dinar de pressa per mor d'ésser a casa a l'hora que havia dit al xofer i en baixar l'escala va veure que l'auto ja era davant la seva entrada. -Ja ets aquí? -És l'hora! -Ja són les tres i mitja? -Passen dos minuts! - que m'he lluït; encara no he dinat! -I tant de pressa que he anat per a ésser aquí a l'hora! -Anem a dinar! -On? -No ; a tot arreu em fa prou fàstic!