United States or Oman ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Calla o et tusto! digué en Pere en una foguerada d'ira per aquell ploricó, que vagament sentia que augmentava el perill... l'Antonet va callar, tot arrupit a la gropa... L'euga torn
Un altre dia, tot just havien arrencat de l'estació, en Pere va dir, senyalant a un home que s'aturava a un portal, d'esquena al carrer: -No és l'Andreu de câl Boscàs, aquest?... -Sí que l'és- digué l'Antonet, -el só trobat a câl ferrer, i en só quedat tot astorat del que deia!... -I això!... -Deia que ja voldria que fossin al botavant el malalt i la senyora i tots el forasters...
Devia fer una mesada que havien arribat els forasters, quan una tarda, a l'entrar als Boscassos, en Pere va dir a l'Antonet: -Goita'ls, el malalt i la senyora!
L'Antonet guait
Un dia era una ploma blanca que es balancejava adornant els moviments d'un cap al conversar, i en Pere feia: -Goita quin senyoriu, avui!... I l'Antonet per a contestar-li, resumia tota la seva admiració en una sola paraula: -Déu!...
Un dia, després de trobar-los-hi, l'Antonet va fer: -Diu que els en ha passada alguna a n'aquesta gent!... diu que ei és desterrat de la seva terra!... -Oidà! va saltar en Pere -i com ho saps tu, això?... -Ahir, quan vaig anar a cercar tabac pel pare, en parlaven a l'estanc de Vilavella... diu que aquest home que hi va cada tarda n'ha dit alguna cosa!...
I al tornar cap amunt ho explicava a n'en Pere, qui, com a més entenimentat, hi donava son parer. Sabas qui hi havia avui a câ l'adroguera? va dir l'Antonet un vespre -Aquei home que trobem cada dia per la carretera... -Oidà!... Diu que té un parlar tant estrany, oi?... Que l'hats sentit, tu?...
De Penya-blanca a Vilavella ja era diferent; en Pere no hi passava penes, semblava que es sentís alleugerit de ses greus responsabilitats, i fins es dignava conversar amb l'Antonet, tot passejant la vista per aquells camps planers, on, com ones de la riuada del temps, cada any hi veia passar les alegries del blat, cobrint les tristeses dels rostolls.
En tant, a la placeta, fermada a l'acàcia, l'euga de Torre-guillera remugava son tou de palla, tot esquivant-se les mosques amb son aire indiferent... Aquell dia, en Pere i l'Antonet, a cavall de l'egua, varen sortir de Vilavella a sol ben post. Bon tros abans d'arribar a Sant Antoni de la Vall, era ja nit tancada. -Que far
Encara el tren no havia entrat a l'estació, que en lloc del mocador eixí a aquella finestra una carona tendra, blanca, d'ulls blaus, voltada d'una cabellera rossa que el vent feia estarrufar... un llacet blau en subjectava una mota sobre el mig del front. -Goita- digué en Pere a l'Antonet, -deu ésser la mossa, aqueia!... oi, que es gopa !... -Déu! va fer l'Antonet, com en les grans ocasions.
Paraula Del Dia
Altres Mirant