I així va ésser que a l'adonar-se Abundi de la minva d'interés per part de la seva amiga o al parar tal volta esment en la poca gentilesa que mostrava exalçant els dots d'una dona davant d'una altra, l'adorada!, que n'atresorava tants, va renovar un xic el tema... I passant del lirisme descriptiu a la novel·la d'intriga, insinuava somrient: -Però si Vós l'heu d'haver vista, per lo menys un cop.

Altiu, magnífic, estirat, Ell anava venint cap a la porta, bo i murmurant entre dents: ¡No he vist mai gent més estúpida! Tan engallat anava, que sens dubte en Jan li hauria passat desapercebut, si aquest no s'hagués alçat com mogut per un ressort. A l'adonar-se de la presència del jove, el mestre s'hi va dirigir preguntant-li secament: -Qui és vosté? Què volia? -Jo, jo, jo... -Digui. Què?