-Però quines ximpleries diu, ara? -No l'és. Ho sé ben bé, perquè l'he deixat adormit al llit de Percy. -I què est

-Això és el que he esbrinat, Huck. Em penso que aquest és el Número 2 que empaitem. -Em penso que l'és, Tom. I, ara, què farem? -Deixeu-me pensar.

-Bé, no... trobo que no l'és. -I jo també ho trobo, Huck. Una sola ampolla vora de Joe l'Indi no és prou. Si n'hi hagués hagut tres, hauria estat prou embriagat, i jo ho hauria fet. Hi hagué una llarga pausa de reflexió, i després Tom digué: -Mireu, Huck: no ho provem més, això, fins que sapiguem que Joe l'Indi no hi sigui. És massa espalmador.

Un altre dia, tot just havien arrencat de l'estació, en Pere va dir, senyalant a un home que s'aturava a un portal, d'esquena al carrer: -No és l'Andreu de câl Boscàs, aquest?... -Sí que l'és- digué l'Antonet, -el só trobat a câl ferrer, i en só quedat tot astorat del que deia!... -I això!... -Deia que ja voldria que fossin al botavant el malalt i la senyora i tots el forasters...