United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


A l'última campanada es va veure sortir del poble lluny

I era una veritat com un temple, perquè el senyor Badó, que tenia l'habilitat de molts xerraires de menjar i parlar a un temps, havia dat compte del sopar per si sol, sense cuidar del seu aprenent, que l'escoltava amb un pam de boca oberta. -: ¿i com ho vol fer-ho si els cegos d'ara són així? digué el xicot tement per l'última fulla d'escarola.

DUC Recordo aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra que'l rostre de Vulcà. Era el capit

En Peret al sentir-se alleugerit de l'última cirera, ara és hora! -es digué- i sense encomanar-se a Déu, ni als sants, del primer cop de puny, ja tingué en Nofre per terra.

Aquella gent no havia vingut per a ballar, havia vingut per a veure, i romanien a l'última fila de la multitud.

L'última casa que ha comprat és la d'un jove que tots els de la tertúlia coneixen. Es parla del jove i de com s'ha fet malbé la fortuna que li varen deixar els seus pares. És dir que de tot es parla menys del mort. La viuda, naturalment, es distreu i no pensa més en plorar fins l'endemà, quan s'emporten al seu marit. El que passa allí ho dir

Aquelles llumanetes rojes s'anaven apagant, apagant... l'una darrera l'altra... fins a l'última... All

El senyor Aleix torna a fer la mateixa relació, a confiar els mateixos secrets i sigil, i d'aquest modo passa la nit, fins que els gresolets, per falta d'oli, van apagant-se; i llavors es despedeix l'última tanda, com totes les anteriors, amb les recíproques i obligades: -Que tinguin bones festes. Com a vostès se les desitja. Les malalties tenen la virtut de convertir a tothom en metge.

S'havia dut l'última cullerada de sopa a la boca i suspengué el braç a mig aire del retorn al plat. Que redimontri significava el silenci, que regnava aleshores al seu entorn? No es diria sinó que els hostes li havien entès el pensament i havien callat per complaure'l. Mes no, allò no era possible. Ell no havia pas desencorralat ni un sol mot; n'estava segur; i, girat d'esquena i a boca-closa, no l'havien pas pogut entendre. Però el certus és que la sala, suara tan bulliciosa, restava muda com un sepulcre. Ni un dring de vaixella, ni un piu de conversa... S'arribava a sentir el quasi imperceptible rum-rum de la bellugosa negror de mosques, que cabria un ram de falgueres penjat al sastre amb un cordill. Fitre! Seria que els hostes haurien tocat el trapau? No, sense necessitat d'esguardar-los sabia que no; els sentia a palp d'ànima i tenia la sensació que l'estaven espiant. La pell se li agrumoll

La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai, perquè la tia Paulina és la sola persona que paciència per a escoltar la història d'un plet que conten. L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el desconcerta.