United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
Només era que una pedra o un tros de fusta. A la fi Tom digué: -És inútil, Huck: l'hem errada altre cop. -Bé, però és que no podem errar-la: hem marcat l'ombra amb un senyal. -Ja ho sé; però és que hi ha una altra cosa. -Quína és? -Que no férem sinó calcular-lo, el temps: segurament era massa tard o massa d'hora. Huck deix
L'aire s'anava enfosquint. Una nuvolada eixia del cantó del Montseny; avançant lenta, muda, amenaçava damunt l'ombra que escampava pels conreus i pujols. Una rafagada pass
Contra l'enlluernament del ressol, dèu ésser un bon remei l'ombra venerable i fresca de la sala. Però la sala, que és un camp gairebé inexplorat per en Tinet, sempre est
-Potser- digué tot mirant de reüll a la tia Engràcia, evidentment aliada seva -potser és per a recordar-se que és casada. Les persones madures, que a l'ombra dels quiets carrerons de Vilada del Puig observen amb melangia i pessimisme la decadència de les tradicions i la invasió de les demències modernistes, trobaven almenys un oasi a la plaça de Sant Ramon.
Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué: -Fritz, tot va bé, el comte no ha tingut pas atac. Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat. -Ah! millor... millor! -És a tu, Fritz, que ho devem. -Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res!
Els braços li dolien i va pendre's un petit repòs: una estoneta de respir i de contemplació. S'hi estava bé, en aquell paratge. I ¡quina solitud!... quina calma!... Ningú enlloc... ni cap altre soroll que el d'un dolç rebotzegament d'aigües, que ara sona part d'ací, ara part d'allà, vingut del fons de balmes i cavernes inconegudes. I quina fresca! L'ombra era allí més profunda que la de cap pou.
No se sent res, la fosca de la nit és tota arribada i el ciri segueix cremant amb més resplendor. A poc a poc una ombra s'acosta agemolida i misteriosa i arriba a les runes i tremolosa crida: -Elena!... Elena!... Sóc En Jani!... ¡Elena!... Deu ésser morta!... Se sent un sospir de pena i un trepig lleu. L'ombra avança entre les imatges trossejades, arriba al Sant Crist.
Aleshores, jo, al meu torn, vaig esdevenir greu, i vaig trobar lluminosos tots els objectes; les figures eixien de l'ombra per a esguardar-me de més prop: n'hi havia de joves i de velles, de belles i de lletges, però totes em semblaren bones, benvolents i tendres. A les més joves, però, mos ulls les atreien del cap estant de la taula i canviàvem plegats llargues mirades totes plenes de simpatia.
En Canari era allí que ens esperava. Estava de quatre grapes davant del gussi, enseuant els pals, i em va saludar amb una mitja rialleta de simpatia. Els mariners vells, que prenien la fresca al peu de les penyes, a l'ombra de les blavoses atzavares, ens contemplaven satisfets, articulejant ells amb ells i assenyalant-nos amb els brocs de llurs pipes.
I l'ombra dels Boscassos els va caure al damunt, com engolint-se'ls. L'euga don
Paraula Del Dia
Altres Mirant