United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Hem fet notar pàl·lidament que en l'ànima de don Gaspar no havien finit les aspiracions matrimonials: el fracàs no duia el renunciament; el cor lacerat no volia colgar-se dins l'oblit. I aquesta era la desgràcia més gran que patia en Melrosada.

Però, tractant-se d'un carrer, ha d'escollir, per deixar-s'hi caure, els carrers apartats. L'estudiant alemany, assabentat de la facilitat de l'oblit, treu totes les forces que li resten per passar la cantonada fins als llocs on pot caure despreocupadament. En certs barris pot jugar amb els timbres de les cases.

La veritable raó de la seva còlera, no eren ni el Miserere ni les gotes de cera: era l'oblit del steinberg .

La marxa civilitzadora dels segles ha esborrat amb la goma de l'oblit una infinitat de tipos que ja han passat a ser altres tants quadros de la galeria històrica, que eren conseqüència natural de costums i preocupacions que ara amb prou feines podem compendre, i sobre les quals la reina del món, l'opinió pública, ha donat ja el seu fallo.

-Mira, casar-me amb la dona que jo estimava i com que no tenia cabals em vaig associar amb un senyor i vam comprar aquest auto; i visc feliç! ¡Tinc la felicitat de veure una dona joiosa de mi, valenta dels sofriments de la vida, que s'estima el meu fill com una fera i que per a mi una fidelitat feréstega! ¿Què més vols en aquest món? ¿Jo havia de llançar aquest tresor a l'oblit, com qui llença un gat sobrer a la mar? ¡No hi ha res com veure's convertit en il·lusió d'una dona que tu estimes!

Una ullada circular em féu comprovar l'oblit. Vet ací com és Harris! Va guardar-se ben de dir-me res abans d'ésser el bagul tancat i lligat. Per la seva banda, George esclafí de riure, amb una de les seves rialles estúpides, irritants, a gola plena, amb les mandíbules obertes de bat a bat. I allò m'enfurism

Només els seus pares i els seus fills i la seva dona hi pensaven, en el pres. I sabent-los greu la seva absència, més que per altra cosa per la falta d'un parell de braços que els ajudessin a salvar de l'aiguat els béns que tenien en perill. I en Jan, com si endevinés l'oblit en què el tenia tothom, sentia ajuntar-se al rau-rau de la consciència el pes d'una immensa solitud.