United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !
Va baixar l'hostaler, amb una cara de tres déus perquè ja no podrien venir els minyons que traginen coses de França per les bandes poc concorregudes, i que són els únics que li fan l'hivern una mica comportívol. Va mirar la finestra com si volgués anar a cops de puny amb algú de fora, i remugant una cosa tan curta com lletja, va tancar la porta d'una revolada.
Apa, apa, anava guanyant camí. Els hostes feien l'orni. L'hostaler seguia distret, baladrejant. El fugitiu s'anava atansant a la porta forana. Es gir
Efectivament, l'hostaler acabava de davallar de la seva tarima imbuït de les nobles resolucions, que l'honor del seu establiment reclamava, i avançava seguit d'alguns íntims i de les mirades de tots els parroquians. Pas a pas, trontollant-li les carns amb un rebotzegar de bot d'oli, s'encamin
No va pronunciar més que aquestes paraules, que eren sense dubte la clau del terrible secret. L'efecte fou immediat. Així que l'hostaler va sentir-les, es dejunyí de la seva presa, salt
La tartana, com és de suposar, feia cinc minuts que havia arriat. Malgrat el parer de l'hostaler, l'hereu volgué de nou anar a aconseguir-la. Com és de suposar també, a la virada de l'hostal la veié més a prop que en l'altre tros, però ja massa lluny per a muntar-hi de seguida, i després ella an
-Sí, sí- responia l'hongarès, tot baixet, -la sento, Kobus, i em fa plaer... estic content! Mirava Fritz fins a la fondària de l'ànima, i Kobus es sentia tan feliç que no sabia què dir. Mentrestant, les tres botelles eren buides; Fritz, girant-se a l'hostaler, va dir: -Loerich, dues més! Però aleshores Christel, deixondint-se, va exclamar: -Senyor Kobus, senyor Kobus, què us heu pensat?
El vestíbul s'obria, al fons, sobre un jardí; a l'esquerra hi havia la cuina; hom sentia el tic-tac que feia l'ast, l'espetegament del foc, l'aldarull de les cassoles. Les criades travessaven el corredor totes cuitoses, portant l'una plats, l'altra vasos; el cellerer pujava del celler amb una panera de vins. -Ens cal una cambra- digué Fritz a l'hostaler; -voldria la de Hoche.
Aleshores Fritz, somrient amb sornagueria demanà: -Potser encara teniu d'aquell vinet blanc, sabeu, aquell vinet que espetega i que plaïa al senryor Kobus, jutge de pau. -Sí, encara en tenim -respongué l'hostaler, amb el mateix to joiós. -Doncs bé! porteu-ne dues botelles- va dir, fent-li l'ullet. -Aquell vi em solia plaure, i no em disgustaria de fer-lo tastar als meus amics.
-A mi roncs i tossades?-va dir l'hostaler; i afegí, altivant-se per graus :-Sóc el capit
Per això, sentint-se encoratjat, va resoldre deixar la vida esquerpa que duia, i va demanar acolliment a l'hostal, abandonant la torre del Barbut. La llàstima va ser que, al cap de pocs dies, l'hostaler va donar-li comiat a causa dels parroquians joves que li sostreia l'hereu Bartra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant