United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'hereu Rivelles se la devia haver triada, pero no se'n recordava pas. Per mirar-se-la girava el cap tant com podia; mes no aconseguia veure-li sinó el clatell, un clatell llarg, ornamentat de floretes grogues, com un canaló de teulada vella. Era una dona alta i mal girbada. Precisament a ell sempre li havien agradat les noies baixetes i grassones.

Per primera vegada el pronòstic del tapament i angoixa havia fallit, però l'hereu estava alegre i en tot el sopar no parl

Un lleu gest negatiu de tots seguí a aquelles paraules vacil·lants. ...Però són tan barrim-barrams les joves i tan xacroses les velles, que... I, de més a més, confiar la clau de tots els possibles a gent forana... Aquesta volta el gest dels fills fou tot aprovador. -Veig que penseu com jo... Així, no hi ha més que un remei... Algú s'ha de casar... Totes les mirades convergiren cap a l'hereu.

Balla que balla... Era un vals ben cansat i que no s'acabava mai. Ni fangant els calls de Mas Oliver, ni batent, enfonsat fins a mig cos dintre les garbes xardoroses en el dia de més calda, ni carretejant per les costes de Bandina, mai per mai l'hereu Rivelles no s'havia fatigat tant com amb aquella dansa inacabable. I som al ball i hem de ballar... Volta que volta que voltaràs.

Mes la tempesta pressentida vingué, sols que amb vuit dies d'endarreriment. Al matí no en feia gens de cara, d'haver-hi mudança de temps; tant, que l'hereu sortí de casa sols amb la verga a la m

-Senyor! féu que no sigui, perquè ben cert que em tornaria foll. I, al mateix temps que pregava, un mal pensament li rondinava per dintre la testa com un borinot, desventllant-li una set d'abeurar-se amb la sang de l'hereu Bartra, que era el causant de la dissort.

L'hereu se pass

Així que el temps s'aclarí una mica, l'hereu parl

Nosaltres compadeixem a l'hereu i per lo mateix el defensarem fins all

I com que, llevat de la dotzena d'eixelabrats que tenia per companyons l'hereu Bartra, tothom l'acollia amb bona cara i no trobava ningú que li negués el bon dia, va arribar fins a creure que les malvolences de la gent havien quedat del tot esborrades, i va beneir des del fons del cor el punt i l'hora en què va posar els peus al poble després de la seva estada a presidi.