United States or Monaco ? Vote for the TOP Country of the Week !
Una dama vella, retornada a la infància i asseguda a la vora del foc, es posa a plorar, i se l'han d'endur. No, no! «Netejava les vidrieres de la gran porta i encerava l'entarimat.» No, tampoc. Em perdo. Jo els demano perdó. És una cosa xocant, però mai no puc recordar-me d'aquest vers. «I jo... i jo...» Què hi farem? Passem a la tornada, i amunt la barca. «I jo tra-derí-derà, la-tral-la-la-la.
-Tres cops, ho he dit; i ho repetiré: desitjo un coixí: I ella em va dir: -Doncs no podem servir-lo. Jo anava empipant-me. Si no hagués volgut el coixí, hauria sortit de la botiga tot seguit; però els coixins eren a l'aparador per a ésser venuts, evidentment. No podia compendre per què no me n'havien de donar un. I vaig dir-los: -Doncs me l'han de donar.
Un noi de cinc anys! ¡Àngel de Déu! -Aquí hi ha una amiga de la seva mare que el vol veure. Volem el noi! El noi!! ¡¡¡El noi!!! -Callin!!! Aquí no hi ha cap noi mort. -Ai quina picardia! Ara ens el fan fonedís! Doncs que obrin el corralet! -Si sempre ha estat obert! Entreu-hi! -A bona hora! L'han dut a una altra banda! Qui sap a on l'hauran enterrat! Ai, si jo fos home!
És a dir, suposo que els Reis l'han deixat per a tu. No hi ha cap adreça? Molt bé! Has tingut un moment de lucidesa. Potser era la joia que em convenia més. Però, vaja, és millor que no et refiïs del teu instint. Un altre cop consulta'm, abans: així no t'exposes a errar.
L'estanquer ha dit: -Senyoreta Montoriol: a casa d'aquesta senyoreta també l'han passada. Un cop presentades d'aquesta faisó tan planera, davant d'un tema fàcil i passionant, la conversa ha començat resoltament.
«Jo sotjava per entremig de les finestres d'un despatx de director», digué la Lluna. «Era en algun indret d'Alemanya. Estava ben proveït: hi havia molts de llibres i un perfecte caos de papers. Mant jove era present, i el director s'estava arran del seu pupitre. Dos llibrets, tots dos de joves autors, havien d'ésser judicats. -Aquest me l'han enviat- digué. -No l'he llegit encara, però est
Diu: -Hi aniré al vespre i de seguida estic. Ja hi ha anat al vespre, però res de lo dicho : s'ha trobat amb la reunió de convidats que no l'han deixat moure, que l'han fet seure, que li han donat xacolata i secalls i orxata... I ell... pobre xicot!... qui sap si aquest vespre tenia que ajuntarse amb la conquista...
-Per una vegada, han tingut el bon sentit de posar el restaurant lluny de la vista. -Sembla que l'han amagat ben bé- féu notar George. -A un hom no li fa tanta de nosa, si no l'hi posen als nassos- digué Harris. -Naturalment- vaig dir jo -que, posat al seu lloc, un restaurant va bé. -Em plauria de saber on l'han ficat- digué George. -Anem-ho a veure? propos
Paraula Del Dia
Altres Mirant