United States or Israel ? Vote for the TOP Country of the Week !


I tu sembles un mico remullat. Rèiem per les butxaques. I ja el sopar estava llest i les estovalles esteses a la sorra, i els grills començaven a cantar la vinguda del vespre, i encara ens recava la diversió i fèiem esgargamellar la dida cridant-nos. Pobra Jacobè! qui l'ha vista i la veu!

Ningú sinó una princesa de bo de bo podia tenir una pell tan delicada. Així, doncs, el príncep la prengué per muller, perquè aleshores que va estar segur que havia trobat una princesa de bo de bo; i el pèsol fou posat al Museu, on hom encara pot veure'l, si ningú no l'ha robat. I aquesta història és de bo de bo.

Un any endarrera no assimilava res: era magra i s'aflaquia encara; tothom la dava per morta. El Dr. Maristany l'ha salvada: ara ho paeix tot amb una energia d'estruç i és robusta com una torre. -Toqui, toqui- diu, tot invitant l'Adelaida a una sèrie de comprovacions tàctils. -Pegui, pegui- insisteix amb orgull. I, verament, els cops sonaven a carn magnífica, a plenitud atapeïda.

-Mal vinatge el xicotet!... ¡L'ha pegada que volia anar amb el papa!... Sa mare l'ha deixat anar, i, així que arriba a la taula, pega cop, fa caure el cubilete i descobreix l'ou que ja era a sota mentre el noi ensenyava el de la .

Ara l'Adelaida ni l'ha mirada: est

Jo prou li havia fet a aquest algunes indicacions sobre el cas, però ell se'n reia, refiat dels seus padrins, dient que qualsevol hora el podia xafar amb un cop de peu; però lo cert és que quan ha intentat somoure'l, l'ha trobat més ferm que una penya, i jo tinc motius per a creure que són els mateixos padrins que el sostenen per sota . ¡Misteris de la política!

Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de vosaltres no se'n porti res d'aquest castell. Ells a chor respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant viatge. Encara el sant abad solemnement afegí: ¿Veieu aquest nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi don

El gollut allargava el dit i li tocava el nasset rient i deia: Do-ma-la , que és meua. Au! que és meua! -Qui l'ha dut aquí?... feu la Roser amb els ulls encesos i sense llàgrimes. -La maru!

Doncs : encara no havia desentortolligat una dotzena de metres, que ja la corda era talment una estora mal trenada. Sempre passa el mateix: ja se sap. L'home que, del marge estant, s'esforça a desenrotllar una corda, pensa que el mal prové d'aquell que l'ha rotllada. I li diu: -Què redimoni heu volgut fer, amb això? ¿Que és un filet de peix?

Tots els que pretenen trencar-lo, aquest motllo, són revolucionaris; lo mateix qui el trenca buscant a Déu per a precipitar-se en els avenços de la raó materialitzada, com qui el trenca buscant a Déu que s'adona que l'ha deixat enrera.