United States or Micronesia ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'Angeleta va sortir de l'església entre una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes que encenien les pipes ennegrides, bo i espolsant-se les genolleres de les calces de vellut de cotó amb les vares de freixa que empunyaven. -Patllari, veneu-me sang vostra! vós que teniu tanta de calma! suplic
Quina festassa farien el jorn de la benedicció! Van emblanquinar tota l'església. Ensajaven un himne que des del chor s'esbandiria pel temple il·luminat per centenars de flames enlairades. Pensant en aquella festa tot el convent feia una bunior de goig. El cel era clar. Els falziots amb xiscladissa infantívola volaven damunt el convent. La lluna s'alçava rogenca, fent-se petita i blanca.
En un moment assolírem la placeta de l'Església; I, així que hi fórem arribats, ja atalaiàrem en Xaneta, que pujava per l'Escala Nova, carregat amb la baluerna de les set gàbies dels reclams, lligades amb cordelles i embolicades amb un davantal de dona.
I com si volguessin fer chor amb ses oracions, entraven en el silenci del temple les remors dels xiprers del cementiri que tocava a l'església, els cants dels ocells que niaven per la teulada i el cloquer, i la tríncola del ramat que pasturava muntanyes amunt seguida del pastor que tocava un flabiol amb monotonia ensopidora.
Deixant de costat els sofriments dels primers màrtirs, em sembla que pocs homes han passat tantes d'angúnies com jo en tractar d'assolir la pronunciació alemanya kirche , que vol dir església. Molt abans d'haver-la assolida vaig decidir-me a no anar mai a l'església, trobant-me a Alemanya, per la preocupació que em proporcionava la beneïda parauleta.
En mig de l'església hi havia un altar gloriós; de l'altar en brollava una bella fontana d'aigua apocalíptica qui tenia olor candidíssima de llet. A l'entorn de la fontana hi havia barons sants i venerables i cantaven un càntic celestial. Quan ens veieren s'extremiren amb un sobresalt i desplegaren tremolants ales immenses: eren Querubins.
A l'església, una làpida commemorativa recorda que Mrs. Sarah Hill féu la deixa d'una lliura anual per a repartir-la el dia de Pasqua entre dos nois i dues noies «que mai-hagin desobeït llurs pares, i no hagin estat atrapats en mentida, ni renegant, ni en furt, ni fent malbé els ferros de les finestres». ¡Imagineu-vos una mica que cal renunciar a tot això per cinc xelins a l'any!
I de l'església de cloquer humil, punxegut i negre no se'n veu rastre. Els altars desfets, les sacres per terra, el cap barbut de sota l'orgue donava voltes dins la pica baptismal, la rella de Sant Isidre clavada en un banc, la clau de Sant Pere dalt d'un finestral, la custòdia de Sant Ramon sota una cadira trossejada, el cap de Sant Sebasti
A poc a poc, a mesura que es trobava millor es reviscolava esborrant-se-li la idea d'aquell cementiri reduït que hi havia al costat de l'església, amb una reixa a la porta perquè els porcs no hi poguessin entrar a mudegar la terra sagrada.
No hi havia escola dominical durant les vacances de l'escola quotidiana, però tothom va fer d'hora a l'església. L'esdeveniment sensacional fou ben escorcollat. Vingueren noves que no s'havia trobat encara cap rastre dels bergants. Quan el sermó fou acabat, la muller del jutge Thatcher es decant
Paraula Del Dia