United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quantes vegades s'havia parat allí mateix!... Sempre aquella immensitat clara i riallera, semblava que li digués: «Pit i amunt! la vida és bella! el món és teu; gosa'n sense treva!» I, no obstant, ara semblava que li deia: «Guaita-ho tot, rabeja't amb tot, però ten compte de que no és pas per tu!... tu te n'has d'anar, fulla seca, que la nova florida sorprèn arrapada encara a l'arbre!» I ell murmurava: «Es veritat, és veritat: la terra em crida!»
Hi va arribar tremolant com la fulla a l'arbre. Ell pensava trobar una cara coneguda; però feia pocs dies que els Buxareu havien canviat de minyona, i sortí a rebre'l una mossa castellana que no havia vist mai.
De darrera les persianes de la Rectoria l'he presenciada, la cerimònia de plantar l'arbre de la llibertat. No pots figurar-te espectacle més tristament moixiganguesc. Dalt d'un tablado hi havia tota la Junta Revolucionària. Des d'allí, en Gori i el Sabaté han fet discursos estrambòtics, chorejats per les rialles del poble.
Tot dirigint-se a la porta major, ben tancada per dins i ben barrada, els clergues anaven cantant antífones amb to tan solemne, amb tanta majestat, que els infants semblaven despacientar-se, fins que, mesclant les veus tendres amb les sonores dels capellans, rompien en crits de ¡Juli! . I així que el subdiaca trucava a la porta amb l'arbre de la creu, la multitud infantívola cridava altra volta a chor: ¡Obriu obriu; obriu que volem entrar! . Oh!
L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué: -Escolteu, Tom: sabeu quín dia és? Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alç
-Però com dimontri!... Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten... Al menos jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin. -Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho. -Què em diu d'aquest solo, compadre ? -Estava pensant... ¿aquell és l'arbre que s'hi moren?... -Vaya, el manzanillo . Miri: aquí ho diu.
El Rector no l'escoltava ja quasi, preocupat amb un altre ordre d'idees. -Escolta. Hauràs sentit alguna vegada- digué mig interrompent-lo -comparar els desagraïts amb els porcs, que sota l'alzina mengen les aglans, sense dignar-se alçar el cap envers l'arbre que les hi subministra.
Vaig deixar, doncs, que el pare em precedís. Arribat que fou al bolou, que és una obra que s'aixeca en forma de caixa davant de l'arbre de mitjana, n'obrí la corredora i el portaló, i davall
El conduí a sa pròpia casa, on la taula era parada per a la festa de Jesus Infant, amb l'arbre de Nadal al mig, damunt l'estovalla blanca; i, a son ròdol, el pastell, els küchlen empolsinats de sucre blanc, i el kougelhof de panses, endegat segons l'orde convenient. Tres botelles d'un Bordeus antic s'escalfaven, embolicades amb tovallons, sobre el fornell de porcellana amb placa de marbre.
-Quina frescor! deia, -quina fermesa tenen aquestes cireres que vénen de l'arbre! No se'n troben d'iguals al mercat; encara són plenes de rosada, conserven tot el seu gust natural, tota la força i tota la vida. Christel el mirava amb aire joiós. -Us agraden molt les cireres? va fer. -Sí, per mi són la felicitat. Però asseieu-vos, asseieu-vos.
Paraula Del Dia
Altres Mirant