United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ja ho crec! diu el senyor Nofre tossint. -Lo primer de tot és la salut. -Si podien veure- diu l'apotecari -si podien veure els estragos que l'empirisme ha fet aquest últim còlera, s'esgarrifarien. -Ui, ui, ui! Ja ho pot dir. -A un del costat de casa li varen receptar una cosa que jo no l'havia sentit anomenar en ma vida, i l'endem
Molt sovint de les contribucions, i més sovint, encara, del fred, de la calor y del preu de les accions, del vi y de la carn. Però sempre parlen poc, y cada nit hi ha la tos del senyor Nofre, el xiste de l'apotecari i la frase sentenciosa del senyor Quim. Aquestes tertúlies se van acabant. Els homes d'aquell temps i de ses costums fan el mateix camí que les llumeneres de quatre brocs; passen.
L'apotecari va llegir-la, i me la retorn
L'apotecari era més fort i va salvar-se... però, potser millor hauria sigut que hagués seguit a la tomba a sa muller, perquè al capdavall, quan va sortir de la malaltia, va trobar-se sol i vern al món, sense botiga, sense dona, sense llar... i sense aquell monetari que havia sigut la seva perdició.
Quina cosa més informal! ¡Uns homes amb unes barbasses! i unes capsetes, que semblen per posar-hi sabó o confitures. -Oh! diu, animant-se, l'apotecari -avui en dia les farmàcies semblen cases de quinquillaires; no inspiren aquell respecte d'abans: vull dir que no són sèries com correspon. Desenganyin-se, senyors: tot lo del nostre temps desapareix. Vostè parla de les farmàcies!
El senyor Quim pregunta al del seu costat: ¿Què es cert que volen tirar a terra les cases velles de la plaça de l'Angel? -No ho sé perquè no he vist encara el diari; però ja, del modo que van les coses, crec qualsevol disbarat. Altre silenci. L'apotecari pren un pols de tabaco, allarga la capsa als altres y tots ne prenen. -Atxem! -Atxem! -Atxem! -Jesús! -Jesús! -Jesús! I tornen a callar.
El senyor Quim hi afegeix, amb rialleta de malícia: -Ja ho pot dir. ¡Qui pogués plorar amb els seus ulls! I tots riuen, i l'apotecari riu també y replica: -Home, alguna cosa s'ha de dir per passar el rato.
Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, sí, senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est
El metge no sap lo que s'hi pesca: que banys freds, que potingues de ca l'apotecari... Res hi val. Els veïns... mala pesta els sec!... s'hi diverteixen i diuen que ès boja. I jo no sé si sóc jo mateixa, que m'hi he tornada; perquè, vaja això no em cap al magí: ès horrorós, horrorós! Què hi dius, tu, Minguet? No vaig trobar un mot de consol.
P. D.-No me'n podré anar fins demà, perquè tots els assientos estan presos. Tothom fuig desesperat i ningú sap lo que es pesca. L'apotecari ha acabat el làudano, la càmfora i la camamilla. Ja et dic jo que estem frescos!
Paraula Del Dia