United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'Andreu va tornar capjup a casa com si tornés del fossar després de soterrar-hi la Tecla. La Tecla ja és a ciutat vestida de dida. Porta una roba neta, nova, planxada i encartronada, amb uns llaços immensos a l'esquena i tot un davasall de monedes d'argent de totes mides que li volten el coll i li torturen les orelles. És una dida teatral. Una apoteosi de dida admirada i mimada per tothom.
L'Andreu era un home que s'adaptava tot seguit a l'ambient que el voltava; al costat de la Tecla, ben aviat esdevingué un treballador desficiós d'assolir tota la joia que donava la terra ben treballada i tot el goig de veure's lloat i amoixat per aquella dona formosa i plena d'encant i joventut.
El batlle, després de donar a l'Andreu els diners de consuetud per la mort d'un senglar, va dir: -Ara, que l'avi de can Quim agafi el flabiol i el tamborí; vinguen ballades! El bosser del comú paga! -Vinga!
L'Andreu feia via apressat cap a la primera casa d'aquella contrada cridant de tant en tant com si salmegés el ritual de l'alegria ubriagant, refulgent! -Ja és meu, Tecla polida! bonic meu! ¡filló del pare! rovelló meu! Ja sóc un altre!
L'Andreu don
Paraula Del Dia
Altres Mirant