United States or British Indian Ocean Territory ? Vote for the TOP Country of the Week !


Doncs, tornant amb el meu mal... -Ah, ; per què no m'ho deia, tonta? ¿Sap què deia el meu sogre? «¡Desgraciat del que ha de tractar amb metges!» I tenia raó; perquè es veuen uns desenganys... Ahir mateix van enterrar l'amo de la casa. En vol, de metges? Més n'hi hagués hagut! Allí d'ampolles, de pegats, de putingues... -Pst... jove! ¡Miri que li cau l'agulla del monyo! Endemés... què deia, jo? Ah! Van començar si ser

L'egua, present, s'estarrufava, endevinant l'elogi en el gest de l'amo; el secretari assentia, i els oients admiraven. El secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls, contra les possibles escomeses dels quals anava armat d'un bastó d'espasí.

Per la seva part, l'amo del restaurant ens va dir que no prengué cap determini, perquè... li havíem semblat anglesos: així, tal com sona. Al continent creuen de bona fe que tots els anglesos són excèntrics o boigs. N'estan tan convençuts com els pagesos d'Anglaterra creuen que els francesos s'alimenten amb granotes.

Aquesta escena se repeteix moltes vegades. Dia de parada La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general! Ella. - que t'estimo... i tu? La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet? ... , senyora. La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada. Ells dos a un temps. -A mi també. Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.

L'aspirant a llogater . -, senyor. L'amo de casa . -Ah! ah! El senyor és el qui vol llogar el terç pis. Tanqueu la porta. L'aspirant a llogater (espantat) . -No voldria pas causar-li molèstia... Si est

L'amo de casa . -Fugi, home, fugi! Estic segur que li confiar

-Qui? la mala pua de la seva majordona, aquella que mana més que l'amo, és qui m'ha despatxat en dejú, tractant-me com a un gos foraster. Prou que l'hi explicar

Aquella tan llamenca, que sembla que tingui la salut emmatllevada, que se la pinta de polida i parla tot safallós. -Ca, dona!... Si l'amo est

Aleshores vaig preguntar-li què pot fer, un hom, a Alemanya, quan és desvetllat pels gats; i em va dir que em pertocava denunciar l'amo i sumariar-lo: llavors la policia procediria contra l'amo, i, en tot cas, ordenaria destruir el gat. El que no va dir-me és la persona que destruiria la bèstia, ni el que aquesta faria mentre s'instruïa el sumari.

I el que disfrutava un cop a l'estació, facturant les llaunes, carregant les buides, conversant de tu a tu amb els mossos i fins amb el quefe -un senyor tot afeitat de cara, vestit de blau i amb gorra galonada, que era com si diguéssim, l'amo del trenc . I quan, després d'un repic de campana, se sentia al lluny el xiulet de la màquina, corrien amb l'Antonet cap al reixat de fustes que tancava l'anden, i allí amorrats, veien al lluny una ratlla negra que creixia, creixia ràpidament com en un somni, fins que, sense ni donar-se'n compte, se sentien envoltats en una revolada de fum, d'aire calent, de sorolls i grinyols -i el tren passava: al davant la màquina, orgullosa, i gonflada de força, roncant feréstegament; després el furgó amb un mosso dret a la porta, un peu a l'estrep, a punt de saltar; al darrera, els cotxes amb ses finestretes que anaven passant, llises i iguals, parant-se a poc a poc... I un cop parades, tot sovint per aquelles finestretes els vailets hi espiaven somniosament quelcom d'aquell món desconegut, que cada dia veien passar, sempre diferent i sempre el mateix.