United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo mateix he vist a un senyor molt amic de les ciències exactes, i enemic acèrrim de tot quant pot distraure a la gent de les ocupacions sèries, jo l'he vist passar mitja hora al carrer, aturat i mirant en l'aire, i no per a contemplar la immensitat del firmament o el majestuós curs dels astres, sinó per a veure una mona amb capa vermella, que menjava sucre sentada en la barana d'un balcó de segon pis.

-, senyor- respon l'home il·lustre. -La vaig pescar prop la resclosa, o allò que en deien llavors la resclosa, un divendres a la tarda, amb un ham. Havia sortit a pescar sollos, i era ben lluny de pensar amb cap truita, quan vaig sentir aquest monstre al cap del fil. Que em tallin el cap si no em féu anar de quatre grapes en l'aire. Motius hi havia, tanmateix! Feia vint-i-sis lliures!

Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen. Què t'ha respost?

I, al dir aquests mots, grapeja l'aire amb un moviment tan feréstec, que sento cruixir les juntures dels seus dits. Després s'arramba a la paret i s'hi posa a picar de front a coparrets, a coparrets. Quan se torna a girar, est

L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no irradiaven gaire claror, però l'aire era tan serè, que la vista destriava força els objectes i, ja d'un tros lluny, el xaval va adonar-se que el consultor que cercava estava assegut tot sol en un pedrís, sota l'emparrat portaler de casa seva, prenent la fresca de cara al mar i fumant la seva pipa.

-Heu-vos-l'aquí! heu-vos-l'aquí! cridaven de tots costats amb el xop en l'aire: -aquí est

Els pollancres, revestits d'heures i llambrusques, ramejaven més per la soca que per les secalloses branques, talment que alguns semblaven arbres capgirats, que tinguessin les rels en l'aire i la capçada en terra. Que anys i panys devien haver passat sense que s'hagués cuidat ningú d'esporgar-los i netejar-los! L'edifici acusava també la major incúria.

Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada.

Les pedres no oïren la contesta, ni l'oí l'aire que els rodejava. Mes en Ramon la sentí ben clara: «, ho vull!».

Desolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu. La claror del matí avançava damunt la gelada que hauria deixat la nit. Les resplendors del sol naixien a l'horitzó mentre la boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles. L'aire s'an