United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


A cada respir, un raig de sol moria en l'aire que s'omplia de porpra. L'or volava pel cel. Els ceps, que havien passat l'agonia tardoral, tenien la saba aturada dintre ses rels fredes. En tot se sentia la son misteriosa de l'hivern que regnava fatídica, lenta i muda, com una mort encantada. Les fulles seques, esperaven com una sentència eterna, aquella ventada macabra que les faria caure.

I la vesprada era llarga... llarga com l'agonia d'un home fort, sota el cel d'un blau espalmat... I tot callava... Només a vegades les copes dels plàtans que s'alçaven clares, molt clares d'un verd alegre, brandaven suaument d'un cantó a l'altre, i amb la remor de les fulles, semblava que caigués un ruixat de gotes grosses... Després tot tornava a callar... i apuntava el somni...

Cap a la mitja nit, el comte de Nideck em semblava perdut, l'agonia començava; el pols brusc, irregular, tenia defalliments... interrupcions... i en acabat sobtades represes. Jo no podia fer altra cosa que veure morir aquell home... Estava retut de fadiga; havia fet tot allò que la nostra art consent. Vaig dir a Sperver que s'encarregués de vetllar... i tancar els ulls del seu senyor.

Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en tant! Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat!