United States or Kosovo ? Vote for the TOP Country of the Week !
La tercera cosa que va dir, tracto d'oblidar-la. Ell havia ja perdut, a l'últim, la serenitat, i tot seguit insultava la màquina. Jo estava content de veure com aquesta aguantava els atacs. Tot el que després s'esdevingué no fou sinó una veritable lluita entre ell i la bicicleta, embranzinant-se i escometent-se tots dos.
A l'últim els grecs són fora de perill amb cosa de dos cents esclaus i el bestiar menut suficient per a oferir víctimes.
També a Ethelbertha se li ha ficat al cap el mateix caprici. -Bé. Vaig haver de consentir que les obres es fessin tot seguit. No podia negar-m'hi, estant ella tan amable en l'assumpte nostre. Total, cent lliures que, per la part baixa, em costaria de la butxaca. -Voleu dir? -Fins a l'últim penic. El pressupost ja puja a seixanta lliures... Vaig esgarrifar-me en oir-lo.
La polsina daurada del sol ponent, queia sobre els camps frescos d'on se n'alçaven les rojes cogullades que feien l'aleta piulant, i s'aclofaven altra volta sobtadament sobre aquell immens llençol de verdor. Al lluny, a l'últim terme, la boirada s'arrossegava mandrosament, enfilant-se per la serra, espessa i reinflada de la base, estarrufant-se escabellada pels cimals.
La processó s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials. -És toc de combregar -va dir una veu. -L'últim combregar de Girona! -exclam
-Passa! digué a l'últim, tocant-lo amb un peu... El gos peg
-Ha sentit quina llei de paraules? L'últim vals! -Si, fillet. Poc qne era natural que en pronunciés d'altres en Rivelles, el gran sarauista. Tots morirem així mateix; cadascú acompanyat dels seus vicis i virtuts. Les nostres aficions seran la música, que far
I ve que arriba l'últim vals. Els musics, encastellats a dalt del llagut, després de xerricar llargament el vi ranci d'un porró que va passant entre ells de m
N'anava eixint l'últim combregar de Girona. Venien al davant, com de costum, els músics, sonant els llurs fagots i trompes; després, en dues fileres, amb atxes a la mà, els obrers de les parròquies, els diaques, amb sotana i sobrepellís, els clergues, emmanteuats, els canonges, amb hàbits de seda i valones d'ermini... Els arregladors, revestits de capes daurades, marxaven al mig per cerimònia, sense anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sinó calms, absorts en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els bordons d'argent, que retinyien sobre les llambordes.
El dia clareja, els de la llet de burra recorden la ciutat. La meitat dels que ixen del ball se'n van dient: -Vet aquí un grapat de pessetes fora de la butxaca, i a l'últim per res. Ja voldria ser al llit. Toquen l'ase, s'embossen... I l'endem
Paraula Del Dia
Altres Mirant