United States or Gibraltar ? Vote for the TOP Country of the Week !


El Peret, maleint-lo amb tota l'ànima, s'acuitava a empassar-se el pa: però tot d'un plegat se sentí els cinc dits de la m

¡Ridiculeses humanes, menudes mesquindats, gelosies vanes i petiteses d'esperit, passau que no us veig ni us sento! ¡Tinc la bona sort d'aposentar per un moment la tristesa en l'ànima meva! ¡deixeu-me sol amb ella i no turbeu la ditxa de trobar-me amb tan excelsa companya! No el demanaven tots? ¿No l'esperaven tots amb candeletes? Doncs aquí el tenen, l'any nou.

Per a acabar de fer més amarga llur existència, va venir un hivern cru i plujós, que a les primeres alenades va endur-se'n l'ànima del vell, deixant-los sense altra companyia que la de la Llogaia, que s'aguantava encara ferma, però que començava ja a perdre l'agre de tot i parlava d'anar-se'n a viure amb una germana de ciutat, obeint a la pensada secreta de sostreure's a les malvolences que la seva estada a la torre havia congriat contra ella entre els cassanellencs.

La devoció dels frares creixia a cada nom i les veus eren més fortes. -Un Pare-Nostre per fra Valentí, i que Déu el tingui a la glòria! I l'oració naixia diàfana en els llavis plens de devoció. -Un Pare-Nostre per l'ànima de fra Claudi! I el Pare-Nostre brollava més clar encara. -Un Pare-Nostre per fra Narcís.

Llavors, el Cerdà, horripilant-se amb l'ànima escruixida, sempre aferrant l'espatlla a la biga mestra, començ

Així que ve la mort, l'esperit, amb la força de les flames i del fum, puja!... ¡L'ànima de la divina Elsa era tan pesant que an

Alguna cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu quelcom més. SIR TOBIAS Però és possible? FABIÀ Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no pot esser. SIR TOBIAS L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company. MARIA Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en fum. FABIÀ Acabar

Puc fer un juri de que mai he pres comiat de cap dol amb l'ànima tan commoguda. Mes el vell no s'immut

El llum se m'apagava per manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque cremés... Me moria de por... Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc... Quines coses, Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, tornat de mort a vida. Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella ingenuïtat, aquella senzillesa!

La mica de voluntat que quedava en l'ànima de la Teresa va apagar-se amb el primer glop de vi. El vici corsecador, nit i dia l'anava empenyent i ella davallava. -Fins que vingui en Magí el beuré sense sal... després sal i fel i mai més!...