United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !


No hi ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies. PRIMER AGUTZIL Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem. ANTONI Anem.

L'ànima d'Elsa féu cap a la casa del fosser. Hi va entrar per la gatonera i el va trobar fent una bacaina prop de la cuina amb una pipa apagada a la . Se li acost

-I tenia raó, l'home! va fer un. -És clar que ! van dir altres. -Les lletres no són aliment per al cos... -Les lletres són pa per a l'ànima!

Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema! -Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima... -Adorada meva! -Estimat meu! I un bes d'amor, serè, castíssim, va cloure la conversa de l'amiga i de l'amic. En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula.

-Ets un savi, fill meu, i obres com a tal- prorrompé mossèn Joan amb veu commoguda. ¡Ets un savi! i permet que t'ho digui ara sense riure. Tos propòsits mareixen ma plena aprovació, i ademés te remercio del fons de l'ànima la prova de confiança que m'has donat obrint-me ton cor. Vés-te'n dem

Me diuen que això és la percepció de la Bellesa, però a mi, que crec que la Bellesa és Déu, me sembla que aquestes sensacions no són altra cosa que l'espasme produït per la mística conjunció de Déu amb l'ànima.

Aquell soroll dels quartos al caure a la safata, li va arrencar el plor del fons de les entranyes. Va ser la primera vegada que vaig sentir vibrar l'ànima del poble, aquella corrent misteriosa que a un moment donat, lliga a tota una multitud, fent-ne un sol cos, una sola massa vivent, que esclata a lo millor en alegries esbojarrades, i en entusiasmes folls o s'extremeix en paors misterioses...

I el vicari va fer solemnialment la recomanació de l'ànima, no aconseguint apagar del tot, amb les seves paraules, el ressò de les de mossèn Esteve... -Sigues bo, Biel... Sigues bo com Jesucrist... que sigui ara en la meva ajuda!... I després... res... un nou sospir que sura apagat per la quietud de la cambra... la ferma sotragada d'un cos quan l'ànima en fuig... un fort gemec de tot un casal...

A mida que en Montbrió s'anava reconcentrant damunt d'aquells objectes insignificants, que tots li parlaven a l'esperit, reconstituint-li als ulls de l'ànima la figura moral del seu oncle, adquiria el convenciment de què devia haver-hi allí quelcom de més fondo, de més íntim, quelcom que fos l'estereotipació de les seves idees.

EL DUX Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el Tribunal escoltar