United States or Bosnia and Herzegovina ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els gemecs de l'home es barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau repercutia un trepeig violent. Àdhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectació. Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava.

Ben mirat, l'aspecte general dels homes és monòtono, comparat amb el miserable insecte, que és riquíssim, en punt a varietat de forma; però també, ben mirat, totes les espècies anomenades irracionals són pobríssimes en matèria de nas, comparades amb l'home.

No sempre estan plens de ferocitat els mateixos tigres; que també llepen carinyosos a sos fills i ploren a sa manera si troben robada la cova a on els deixaren. I quan l'home només s'apesara pel que sos cegos instints contraria, ¡què poc va d'un home a un tigre!

Però, ¿són aquestes modes exquisides les que veritablement demana la fatalitat de la natura? Penseu que davant de tota la bellesa que l'home pugui donar al seu artifici, subsisteix immutable l'etern model, que és la vida... i la vida, m'haureu de confesar que és ben trista i misteriosa... -Oh, no! Això , amic meu, que no us ho confessaré pas.

Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué: -Fritz, tot va , el comte no ha tingut pas atac. Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat. -Ah! millor... millor! -És a tu, Fritz, que ho devem. -Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res!

La veu de la virtut protesta dèbilment, i diu: -Això fóra tant com trencar la nostra resolució. La temptació respon: -Les resolucions han estat fetes per a l'home, i no pas l'home per a les resolucions. El dimoni pot fer retrets per reforçar sos arguments amb les mateixes escriptures. -A més, això és molestar tot l'hotel. Cal pensar en els pobres criats.

L'home li féu travessar el magatzem i enfilar-se per l'escala de la botiga. La balustrada era una positiva obra artística bellíssima, i el mur estava guarnit, de dalt a baix, de roure entretallat, que segurament hauria fet honor a un palau.

Aquell contrast entre la figura somniada i el personatge retratat el va sobtar de cop i volta... però no va ésser més que cosa d'un moment, perquè passada la primera impressió ell mateix se'n va riure a tutiplè d'aquelles aprensions romàntiques, i va acabar pensant que realment havia d'ésser de temperament fort, vigorós ple de saba i ple de vida, l'home que s'atrevia a fer la causa dels desheredats davant d'una societat coquina i avara, armada fins a les dents contra tota reivindicació humanitària que pogués arrebassar-li un privilegi.

Curt de vista, sense ulleres i arrupit al vetllador, treu la llengua i clava tatxes un sabater mort de son. Nostramo fa mala cara, i la bombeta pitjor. És de nit, fa un fred que pela, no passa una ànima i plou. En un plat de cou-dinar hi ha en remull un rosegó, i entremig de les pastetes, trist, magre, eixalat i coix, un pardal novell pidola en contínuo tremolor. Ja deixa l'home el martell, ja fa grunyir lo nyinyol, ja estiraganya lo cuiro, ja agafa lo brunyidor, atacona que atacona solemnement silenciós. A los peus hi un gibrell ple de cendra i sense foc. Entra el fred per les escletxes i amb lo fred va lo terror de vent, xàfec i llampecs i terratrèmol de trons. Nostramo se tira enrera, baixa el cap i torç lo coll, i deixa caure los braços que est

L'alemany ha estat per tant de temps el soldat d'Europa, que se li ha ficat a la sang l'instint militar. Les virtuts militars les posseeix a bastament. Varen dir-me d'un criat alemany, llicenciat de l'exèrcit feia poc, que va rebre del seu amo l'encàrrec de dur una carta a certa casa i esperar la resposta. Passaren les hores, i l'home no tornava; fins que, sorprès i neguitós el seu amo, an