United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !


A un home com aquell, que ni temps havia tingut de noi per a passar les beceroles, no li havia pas d'anar a explicar que d'aquells llibres en treia, per exemple, l'Estudi social dels remenses a Catalunya , que era el que aleshores em tenia capficat. L'home no m'hauria entès i potser haguera cregut que me'n mofava.

Quan vós sigueu enterrat, us vindré a veure: és tot el que puc fer per vós. L'home es desfeia en llàgrimes. Em va semblar que una de les seves tombes tenia, a dalt de tot, un tros de pedra que deien si era la resta d'una estàtua d'home; una altra tomba oferia una inscripció que ningú no era capaç de desxifrar. Jo seguia sense commoure'm.

Hi feia de bon estar, tant fresquet i tant tou... però d'allò d'aquella onada, de totes aquelles coses, res. Devia haver estat una visió, potser pròpia de la debilitat, perquè en aquelles terres, l'Home vestia i calçava al gos; però el gos s'havia de mantenir. I Mestre Quissu va sentir una tristesa enorme, una tristesa sense forces... tota ensopida... i amb la resignació torn

-I això és una errada, senyor; el vestit fa l'home. Encara caldr

-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! I va enfilar resoludament un corriol, que hi duia.

Cada ú el nas que irremissiblement ha de tenir, i quasi m'atreveixo a assegurar que la base i fonament de l'home és el nas, i que tot el demés depèn del nas i s'adapta a la força de la seva llei. La blandura i afeminació de Ovídio i Petrarca, descollen en sos nassos respectius, llargs, acavallats, blanquinosos, prims i decaiguts.

Si l'home es desperta i encara és de jorn, hi fa un badall i una estiradeta de braços, i pensa: Ara és quan un est

Remar purament i simple, ben lliure la barca, no direm que sigui un art molt difícil d'assolir; però el mateix exercici exigeix una pràctica molt llarga a l'home que vulgui aparèixer d'un posat natural i elegant davant els espectadors. El compàs sol ésser el que entrebanca el novell remador.

Altrament l'esperit de l'home s'harmonitza amb la natura que el volta, i, per la meva part, no pas cosa tan trista com una boscúria carregada de gebre i batuda pel vent geliu: els arbres tenen un aire ombrívol i petrificat que fa pena de veure.

Dos o tres minuts després, l'home assassinat, el cadàver embolcallat en la flassada, el taüt sense tapadora i la tomba oberta romanien sota l'única inspecció de la lluna. El silenci, aiximateix, era altra vegada absolut. Els dos minyons anaven, corre que correràs, cap al poblet, muts d'horror.