United States or Iran ? Vote for the TOP Country of the Week !
Dos hússars s'acostaven aleshores, de bracet amb llurs enamorades. Kobus els veié venir de lluny, sobre la muralla de l'Hospital, i davall
Doncs bé, per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament la regla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, la millor cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més li plaïen, cuinats de la manera que ell volia; tingué sempre la millor choucroute , el millor pernil, les millors llonganisses i el millor vi del país; consumí regularment una cinquena de xops de bockbier a la cerveseria del Gran Cérvol; llegí amb regularitat el mateix diari a la mateixa hora; i féu amb regularitat les seves partides de Youker i de rams tan aviat amb l'un com amb l'altre.
Ja sabien per tota la vila que el senyor Kobus tenia un atac. -Ja que no és res- digué Orchel, -puc anar-me'n... Dem
I, quan Kobus hagué acabat el vals i es gir
-Això- digué Chrisrel, -amb tot el meu respecte, senyor Kobus, i amb tot el plaer que tindria a romandre, no m'ho puc permetre; cal que me'n vagi... i venia, justament, a cercar Súzel. -A cercar Súzel? -Sí, senyor Kobus. -I per què? -Perquè la feina corre pressa, a casa; som al temps de les veremes... el vent pot dar un tomb d'avui a demà.
Fritz veia aquestes coses amb una emoció impossible de dir. I ara cal que us digui per què Iòsef venia a fer-li música en la primavera, i per què això l'enternia. Molt de temps abans, un vespre de Nadal, Kobus es trobava a la cerveseria del Gran Cérvol. A fora hi havia tres pams de neu.
-Gràcies: no bec mai estant de servei. Però ¿coneixeu aquest home, senyor Kobus? -El conec, i en responc. -Té els papers en regla, doncs? Fritz no pogué escoltar més: ses grosses galtes s'esblaimaven d'ira. S'aixecà, agaf
-Però... Kobus, Kobus! exclam
Hâan, escoltant aquestes paraules, no pogué estar-se de respondre en to irònic: -Diuen que la Prússia és la pàtria alemanya; se'ls hauria de tòrcer el coll! Els oficials prussians l'esguardaven de biaix, però ell no tenia por, i el mateix Schoultz aixecava el front amb un aire digne. Kobus acabava d'alçar-se tranquilament, i de sortir, com per a informar-se d'algun detall a la cuina.
Ves qui es desempallega d'una mena de tinya que us segueix per tot, i que us fa més coïssor quant més us remeneu. Déu meu, a quines coses han de veure's exposats, els homes! -És ben estrany- es deia el pobre Kobus, que no sigui lliure de pensar en allò que em plau, i d'oblidar les coses que no em convenen!