United States or Iran ? Vote for the TOP Country of the Week !


-El comte de Nideck s'aïra de vegades contra la seva filla, veritat? vaig arriscar-me a dir. Knapwurst va estremir-se, i fixant en mi una mirada travessera, gairebé hostil, va dir: -Ja ho , ja ho !

-Tanmateix, senyor Knapwurst, el senyor del Nideck n'ha sofertes de dissorts! -Quines? -Ha perdut la seva muller...

-! aniràs a fer parar, per al senyor doctor, la cambra d'Huc... saps? -, Sperver, tot seguit. -Un moment. Pendràs, tot passant, la maleta del doctor; Knapwurst te la remetrà. Pel que fa al sopar... -Estigueu tranquil; jo me n'encarrego. -Molt ; em refio de tu.

Vaig posar-me el front entre les mans i vaig somiejar qui sap l'estona. Knapwurst, suposant que jo dormia, s'havia tornat a posar a la lectura. La lluna grisenca penetrava a la caseta. El llum s'esblaimava. Hom sentia vagues fresses al castell. De cop i volta ressonaren passes al defora. Vaig veure algú que passava davant la finestra. La porta va obrir-se bruscament, i Gedeon aparegué al llindar.

Pobres dels mercaders! I massa van fer-ho, aquells minyons, així com ho havien dit. Huc el Llop n'era el capitost. És Knapwurst qui m'ho ha contat això, de part de vespre tot vetllant. -Knapwurst? -El geperudet... ja el coneixes... el que ens ha obert el reixat. Un subjecte ben estrabul·lat, Fritz: sempre encauat a la Biblioteca! -Ah! ¿hi teniu un savi a Nideck?

-, el brètol!... en lloc de romandre a la porteria, passa tot el dia de Déu sacsejant la pols dels vells pergamins de la família. Va i pels prestatges de la Biblioteca; sembla una ratota. Aquest Knapwurst coneix tota la nostra història millor que no pas nosaltres mateixos. Ell que te'n amollaria de coses, Fritz. En diu cròniques, d'això!... Ah! ah! ah!

L'esblaimament d'Sperver i l'esclat de la seva mirada anunciaven nous esdeveniments. Tanmateix però, estava tranquil i no va semblar-ne estranyat de la meva presència a l'estatge de Knapwurst. -Fritz- va dir-me en to concís, -vinc a cercar-te. Vaig aixecar-me sense respondre i el vaig seguir. Tot just haviem eixit de la caseta, em va agafar el braç i m'arrosseg

Finalment dues cadires de braços, l'una de cuiro rogenc i l'altre guarnida d'un coixí de ploma, on l'esquena angulosa i l'anca matussera de Knapwurst havien deixat llur empremta, completava el parament.

Knapwurst acabava de deixar la pipa damunt la taula. I, amb un to greu que semblava eixir del fons de la seva consciència o si us ho estimeu més, d'una bota de vint-i-cinc mesures, digué tot recalcant de bell nou la m

Tot això era submergit en aquella bella tinta bruna d'ambre fumat que descansa la vista, i de la qual els vells mestres flamencs se n'han dut el secret. ¿Vau sortir, doncs, ahir al vespre, senyor doctor? em digué Knapwurst, quan estiguérem còmodament instal·lats, ell davant el seu volum, i jo davant la canonada de l'estufa.