United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si fos possible fer ressuscitar un difunt del segle passat, trobaria tan ridícul l' oficial de perruquer d'avui, pretensiós i entrometido , portant cabellera excessivament abultada i amb la clenxa al mig, sempre despentinat i sempre passant-se la pinta, cupido de criades i jugador de dòmino, com nosaltres trobaríem original el barber del seu temps, xerraire, curandero i guitarrista.
Petites clavilles feses pessigollejaven l'orgue olfactiu de la vella i el d'un altre jugador, mentre que el terç feia l'ullet amb posat maligne, i semblava joiós de veure'ls ajupits sota aquella mena de forques caudines. -Quantes cartes? demanava. -Dues- responia la vella. -I tú, Cristià? -Dues...
En Quimet s'emplena la boca del que ha après a França, de les excelències del cuixot rossellonès i de la bella despreocupació de la gent gavatxa. És el més formidable jugador de cau i el que trascola més vi i fuma més caliquenyos dels que concorren a l'hostal.
N'era amb les coses: tenia una manera d'espolsar una cadira i de fregar els llautons, que semblava demanar perdó de la gosadia. N'era fins i tot amb la llum del dia quan obria les finestres, i amb l'ombra de la nit quan les tancava, sempre llisquívola i amb la testa decantada. Una vegada el senyor Ginjoan va voler comprar una gran hisenda, que un hereu jugador es veia obligat a malvendre.