United States or Faroe Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


SIR TOBIAS Vós! Y qui sóu vós? ANTONI Un home que per amistat an aquest jove, est

Sperver i el baró es trobaven a cinquanta passes l'un de l'altre: el primer, inmòbil al mig de la corba, amb la carrabina damunt l'espatlla; el segon, dret damunt la plataforma exterior de la caverna, amb el cap redreçat, els ulls altívols i dominant-nos amb l'esguard. -Què voleu? digué el jove amb un accent agressiu.

-Oh, ! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites. -Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats... i si no tan formosa com Vós sou- ja que això ve a ésser impossible, -bonica, atractívola, agraciada...

PORCIA Es del tot impossible. En quant a la tombaga, l'acepto vivament agrait; feuli constar, us ho prego. Ah! y us prego també que ensenyeu a mon jove escrib

L'Angeleta seguia les parades riallera i formosa i jove, esguardada de lluny per en Ció que s'amagava darrera la figura patriarcal del vell Patllari, temerós que li coneguessin que sentia el rosec de la recança d'enç

-El comte de Nideck es troba en una situació anàlega- em deia; -lligams inconeguts de tot-hom l'uneixen evidentment a la Pesta Negre. Qui sab? Aquesta dona ha estat jove... devia haver estat bella. I la meva imaginació, un cop aventurada per aquest camí, conjuminava tota una novel·la, però tenia esment de no dir-ne res a ningú.

Però, ¿quina altra cosa cal esperar del jove que comença a beure cervesa a les deu del matí, amb un fruhschoppen , i no acaba fins a les quatre de l'altre mati, amb un kneipe aleshores? El kneipe és el que nosaltres anomenaríem una barrila estudiantil, i pot ésser molt innocent o molt accidentada segons els qui la facin. De vegades és el mateix cos estudiantil qui convida.

Trencant les adulacions eternes dels admiradors, recordava que un metge li havia dit: -Els miracles us maten, aquestes manies son morboses! Teniu de reposar! Anava a reposar de cos i d'ànima i se sentia decandit. No feia gaires dies que va fullejar un plec de periòdics que duien retrats d'ell i s'esglaià: en els primers, era un home jove revingut, ara es veia neulit, feble.

-Jo també, perquè veig que aquí no hi ha la vida. Sentades en els sillons hi ha dues dones disfressades. Són primetes, parlen baix. Un jove amb el barret a l'orella i una gran tufa de cabells que de tant en tant ell aixeca, se les mira d'un tros lluny. -Si ser

-El per què? reprengué el jove, pels ulls del qual pass