United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Prou coneixia lo que causava pena á Sant Joseph, del qui la fe allunyantse anava poch á poch; pero ¿que hi podia fer? Tranquila en sa conciencia, esperava en que Dèu no trigaria en enviar á son espós la pau y la fe perdudas. Veuse aqui que, al passar per una calitjosa vall, la Verge no poguè tirar mes amunt y 's va seure al peu de una palmera pera reposar.

Esta tradició la publica en sa colecciò italiana, G. Pitrè de Sicilia. La Verge anava de camí acompanyada de Sant Joseph lo qui, escoltant la veu del mal esperit, s' omplia 'l cervell de sospitas que 'l mal humoravan y no 'l deixavan en sossech ni un sol moment. La Verge, duhent en sas entranyas lo fruyt beneyt, se fadigava y sovint, sovint havia de pendre repós.

De prompte lo penident para sa relaciò y diu algunas paraulas á la orella del confès. Mes tot just havia dit quan ja aquest s' alsa horrorisat del que acaba de sentir, exclamant: Jesus, Maria y Joseph. Y al mateix moment un tro inmens que trontolla lo convent, ompla l' espay y una forta pudor de sofre fa perdre 'ls sentits al frare.

Altres tradicions diuhen que l' arbre era una pomera. Feya una calor! La Verge tenia una set! Joseph, cullme un dátil! Lo sant fuster no li va respondre paraula, ni li va donar lo fruyt. La Verge 's posá á plorar, sens planyers' del rebuig. Pobreta! Quan bella era ab las llágrimas que li perlejavan cara avall! Mes ¡oh miracle!

Sobre eixa tradiciò hi ha escrits un poema llatí « De sacro cíngulo » fet per Joseph Beltran y Rius, publicat á Barcelona l' any 1735, y una llegenda en vers castellá titolada: « El cíngulo de María » escrita per D Eduart d' Arévalo y Lledó.