United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Prou haurien quedat abandonats de tothom si mossèn Joan, malgrat ses rebufades, no s'hagués encarregat encara de complir-la, sa eterna missió de pare-pedaç; missió ben sobrera si un home d'empenta i de seny s'hagués proposat a temps fer-ne posar als que no en tenien, com excusada seria la dolorosa tasca de la Germana de la Caritat si es carreguessin els canons amb serradís i borres en lloc d'engorjar-los de pólvora i de plom.
-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí? -Sí, noi, sí. Es creu que tinc una influència decisiva i vol que l'ajudi. -Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes encara que me'n respongui amb la vida... No m'he tornat ximple. -I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res? -Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes per treure-me'l del davant...
Mossèn Joan, per sa part, feta la presentació de don Eudald a son nebot, afegí: -Mira, Ramon: en aquesta casa, hi entro i surto com de família, honrant-me amb una confiança que, encara que immerescuda, me permet manar-hi tant o més que en ma pròpia casa. (Això ho digué amb un cert retintin que cops
En Ramon descobrí de repent el joc de mossèn Joan i l'objecte que perseguia. Comprengué que son oncle dubtava d'ell, i aquesta sospita el ferí al mig del cor. Un instant els dos interlocutors s'abrigaren amb una intensa mirada, que ambdós sostingueren valentament. Després en Ramon respongué amb veu reposada: ¿I que es pensa que els estudis científics no conduieixen a Déu, tant com els estudis filosòfics i teològics, dels quals vostè est
Mossèn Joan s'arrepentí, després, d'aquesta rebequeria, majorment que no li don
Encara Mossèn Joan convers
Seguia don Eudald retenint el jove, que pugnava per desfer-se'n; mossèn Joan patia crudelment al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet. Comprenia bé que allò no era més que un contrapunt, un cop de gènit del jove, i desitjava retenir-lo, tant per evitar-li les molèsties consegüents a son descabellat propòsit, com per a mitigar-li aquell mal record de sa visita. Ademés, i era la pura veritat, el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena. Se li acudí una idea i la pos
Silenciosa i gravement, l'un darrera l'altre, entraren els tres personatges: don Eudald primer i mossèn Joan després, seguit de donya Dolors, que tanc
-Noi, toca... em dispensaràs... i dispensi! En Joan rebé el violí amb el somriure de la mare en plegar de terra l'infant, i tot seguit feu vibrar en aquelles cordes primorosament petjades una harmonia dolcíssima. Tantost finà, els mossos i les mosses van picar de mans plens de joia, i els brivalls saltaven, cridant, amb els braços enlairats, i els pares ploraven d'alegria. -Nap!
Encara que mossèn Joan rigué molt, parl
Paraula Del Dia
Altres Mirant