United States or Northern Mariana Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo, escanyada per l'angoixa, no podia dir un mot: me revinclava opresa, ofegant-me... Ell agaf
I bé: ¿hi havia passat algú, abans que nosaltres? Al costat d'aquesta aprehensió insana, jo experimentava la positiva gràcia del que acaba de trobar un cor lleial, un germ
Jo els vaig donar conhort i confort amb aquestes paraules: -Portador som de bones noves. En aquest viatge no m'ha advingut res que no sia per bé. A bon lloc sou.
Al voltant de les canyes, que són les barreres dels ramats, s'hi forma un grupo numerosíssim de persones que peguen ullades als galls per comprar-ne algun, o per portar-lo a qui en compri, o per dir-se interiorment: -Si jo en pogués comprar! ¿No reparen al senyor Batista, amb la seva senyora i el seu nen, com miren aquell ramat?
És una cosa curiosa: jo mai no he pogut llegir l'anunci dels medicaments sense que aviat em porti a la conclusió que pateixo, en el grau més virulent, la malaltia particular que s'hi descriu. En cada cas, el diagnòstic sembla correspondre a les sensacions que he pogut sentir en la meva existència.
L'instint de conservació era més poderós que totes les reflexions de l'enteniment. No, jo no podia assolir més que una apariència hipòcrita i soma de resignació. De les profunditats de la meva ànima s'alçava una protesta, un plany. Quina dissort haver vingut al món en aquell temps! En èpoques normals cada vida era com un rellotge, que no para d'anar fins que se li acaba la corda.
El fred que tenia quan em vaig llevar el dia primer de gener, era el mateix que ja tenia la nit del trenta u de desembre, sense haver-se interromput, adobat, ni modificat en el més mínim. Jo sentia dir: Quin fred fa aquest any! i pensava ah badocs! si aquest any ja el va trobar fet! Això dels anys nous, és com lo de les modes; és lo vell que passa per torn.
Jo recordo que aleshores començava a intimar amb la família, i vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n parl
-Doncs, a matinejar més que ell! -vaig exclamar. -No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nit. Sabeu el que faria jo?
Tot ho perdo. Mai no sé on he deixat les coses. Sóc incapaç de retrobar-les jo sol. Dec ésser, amb això, un entrebanc per a tots els que em volten. He de procurar esmenar-me.» Al contrari, per un raonament especial, es convencia a si mateix que havia estat per culpa de qualsevol de la casa que no fos ell.
Paraula Del Dia
Altres Mirant