United States or Palau ? Vote for the TOP Country of the Week !


JÈSSICA Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc ab vós. GRACIÀ Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta. LLORENÇ Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra.

-Ah! ah! ah! va exclamar, -quin divertiment! I jo que em temia d'ésser l'últim d'arribar! Anem, anem, cuiteu! Kasper és a dalt, i us espera. Li he dit que posés el cobert a la vostra cambra; així estarem amb més comoditat. A reveure, senyor doctor. Va allargar-me la . -Què no pugeu amb nosaltres? va dir Sperver.

En canvi el vi m'anava d'allò més : despertava en el meu ventrell una caloreta suau, difonia pels meu membres una rampa agradosa i m'emboirava el cap dolçament. Vaig escurar el meu vas fins a les escorries. Després me vaig allargassar i vaig trobar una positura còmoda. Sentia cert estoïcisme. Que passés lo que passés, podia adobar-hi res, jo? ¿Per què preocupar-se i perdre el repòs?

»Jo us ho dic amb raó, d'aquestes coses que us irriten contra mi hauríeu de donar-ne gràcies als déus, com de benifets. »Tal és la vostra situació actual. Ara, en nom dels déus, considereu la meva.

-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia! -Què vol que hi faci?...

O jo no havia ben capit la idea de bon principi o ella havia evolucionat dins el cap de la gent. No es tractava sols de tenebres, no. Les tenebres no serien més que un senyal premonitori. Havíem arribat als últims temps.

»No, tots aquests tombs no enganyen els ulls de l'Eternal; no és segons aquest pensament i d'altres semblants, que has de jurar; no és segons el teu esperit, que pot ésser arrossegat cap al mal per l'interès, que cal prestar jurament; no és segons el teu pensament, és segons el meu que t'has de governar, i no pots afegir ni treure res, per astúcia o altrament, del que jo penso.

-Què se us en dóna? Jureu. -: juro... que et deixaré la meitat. -Parts iguals, i com vulgui la sort. -. -Perfectament- vaig dir jo tornant-me a posar la creu al coll: -ara podem entendre'ns. I, per començar, mestre Zulpick, el tresor és aquí. -Aquí! On? va fer tartamudejant. -Cal aixecar aquesta llosa, i després cavar a sota. Arribarem damunt una escala i davallarem cinquanta graons.

Jo vaig pensar, solament, deixar la bicicleta fora de la vista, i més tard, sense moure soroll ni mostrar-me massa, fer una petita correguda. Vaig trobar un cobert de fusta que em sembl

Jo vaig mantenir-me ferm sota aquella mirada; el comte va semblar que es tranquilitzés; em va estrényer la m