United States or Saudi Arabia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Totes aquelles manifestacions que va fer al seu cosí jesuïta i a la tia Paulina, la tarda mateixa que feu coneixença amb Isabel, les podria fer ara molt més intenses; i ara, tristament, sense cap esperança.

Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera. Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames optimistes de la tia Paulina.

Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en tant! Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat!

Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant de veu, afegí: -I doncs, crec que no família, vosté? -No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents. -Que no és de Barcelona, vostè? -No, senyora: sóc del Vendrell. -Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les madres de Jesús María? -Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó. -El pare Tudó? -Que potser el coneix?

En Salvador Puntí era el digne company d'en Melrosada; i, més que el seu parent jesuïta i més que ningú, podia inspirar confiança al professor enamorat. En Salvador Puntí era un espiritista serè i convençut.

-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què tinc jo? -Melrosada, vostè una ànima d'àngel, una noblesa que l'honora, uns sentiments... -Calli, calli, Paulina!... -Demés, Melrosada, un cosí jesuïta. -I quin pito hi toca, el meu cosí? -Quin pito hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni... -Però... Paulina!...