United States or Armenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Molt me plau digué, el canvi radical que denoten les confessions que acaba de fer don Eudald, més que per lo que són en si, perquè signifiquen la resurrecció d'una ànima bona que jeia en el fang de l'apatia, ja que no de l'embrutiment de les modernes concuspicències polítiques: es a dir, l'entrada d'un nou confrare en aquest gremi de la sang nova que sembla que tu vas estenent.

-Cuiteu! correu! ¡Ja vénen, ja vénen, es de sa Santa Rita! -Pepeitta, Ramoneitta!... Ont us fiqueu? -Qui ès, aquell? Ai la mare! si no en conec d'atro! si ès en Pauet de can Ternal de sa Cama d'Ase! -Calla! no xisclus, beneita! -Guaita, guaita! Aquell tan lleig ès en Saura. -Oidà! , que es nas dels Saures! -Bo d'homo! mireu com li degoten ses llàgrimes! -Reina! això entendreix!

Ja que havia de renunciar els pairals com un fadrí extern, al menys no se n'aniria sense dot. Mes, portant aquesta dèria, no li convenia pas allunyar- se. El cas era donar el cop aquella mateixa nit. Quina hora devia ésser? No haurien caigut encara deu hores del matí, segurament que no.

-Ui, si ha dit més coses!... ja s'entén ja... només que a vegades li costa de parlar... fa com aquei que s'ennuega!... -I que ha dit quelcom d' eis ?...

M'he bastit cases, m'he plantat jardins i vinyes, m'he obert dipòsits i hi he sembrat peixos delitosos; he amuntegat riqueses; m'he engrandit; i ara, considerades totes aquestes coses, vet aquí que tot era vanitat. Ja que avui em passa la mateixa cosa que passa al foll, perquè he estat tant assenyat? Aquesta petita Súzel m'enutja una cosa de no dir, i tanmateix la meva ànima es complau en ella!

Sanglotà, aleshores, de pensar que mai més, mai més, no tornaria a sentir aquella antiga ressonança familiar: era cosa ben dura, però l'hi obligaven. Ja que era llançat al món glacial, havia de sotmetre's, però els perdonava. I els sanglots es feren intensos i seguits.

I tots los plans i projectes i càlculs dels botiguers s'han anat tornant tan diferents, que a les hores d'ara ja no els coneixen los mateixos que els varen fer. ¡No els dic res de músics, ballarins, cantants i còmics! Si anéssim a comparar les reflexions que fan avui amb les que feien tres mesos ha, ¡que n'apendríem de coses!

Llavors la Tecla feia un sospir de goig de veure's victoriosa. Havia allunyat una tempesta amenaçadora, i per sa imaginació passava tot una volior de pensaments i recordances. La seva vida fóra ben sortosa si no fos per aquell allunyament constant de les ànimes del seu marit i la seva mare. Ja de fadrina havia vençut totes les temors que li infonia la seva mare.

Ja est

Gairebé al mateix temps, va sentir de la banda del poble un trepig somort i la veu d'en Biel que cantussejava de baix en baix, com feia gairebé sempre. Aleshores va fer algunes passes cap al punt d'on provenien els roncs, va cercar els companys a les palpentes, i va sotragar-los fermament. -Ànsia, minyons, que ja el tenim ací!...