United States or Saudi Arabia ? Vote for the TOP Country of the Week !
No vull dir que el petó m'hagi sentat malament, àdhuc no esperant-lo, realment: el que volia era el coixí. I no puc compendre absolutament el que ha estat, i no em plauria tampoc de tornar a la botiga. -Però... ¿què és el que vau demanar? insistí jo. -Un coixí. -Això és el que volíeu: prou que ho sé. El que us pregunto és el mot alemany que heu dit. -Un kuss .
-Del Presidenta de la Junta Revolucionaria ? insistí el cavaller amb la mateixa socarroneria d'abans i esguardant-lo amb una fixesa que ja al pobre home començava a fer-li pessigolles. En això, fent-li chor el seu company, respongué: -El Cerdà! Qui vol que siga!
El professor no contestava res, i el cambrer insistí. -Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria. Don Gaspar torn
-Un hom aprèn a totes les edats- insistí el brau subjecte. -Sàpigues, Fritz, que en aquest món hi ha gent que porta sort i també gent que porta desgràcia. Per exemple, aquest brètol de Knapwurst és qui em porta desgràcia a mi. Cada vegada que el trobo en eixir a caçar, estic segur que em succeir
Aparta de tu aquesta idea, que fa mal al cervell i que t'ha de trossejar el cor. ¡Creure que el meu pare pot abandonar la seva filla! Mai, mai! ¡Dubtar de l'honradesa dels nostres companys! Mai, mai! -Vós no sabeu la que ès, sa mar! insistí ell amb angoixa. -Aquí no hi ha més que es jo, es jo i sempre es jo. Sa Santa Rita no té agont. Sa llanxa ès esbotzada.
Fritz insistí, dient: -Pren-ho, Súzel: t'ho has ben guanyat. Ella, girant el cap, va posar-se a plorar. -Què vol dir, això? digué Christel. -Per què plores? -No ho sé, pare- feia ella, entre sanglots. I Kobus pensà, per la seva part: -Aquesta petita és altívola: es pensa que la tracto com una serventa, i això li fa pena.
¿Saps que et trobo filòsop i poeta com cap dia? féu Mossèn Joan somrient al sentir els esclats del seu nebot. -No gastis pas tants embuts: digues que n'estàs enamorat i... llestos. -És que val molt, aquesta minyona! insistí el jove com si l'altre li digués lo contrari -però, sobretot, val per son cor senzill i noble... ¡Quina diferència del seu pare!
-En una paraula- féu ella, sostenint-li valentment la mirada: -l'autoritat que sobre mi tenen mos pares, podria arribar fins a impedir mon casament amb tu, mentre i tant que aquesta autoritat existís; mes, en quant a voler-me casar amb un altre contra la meva voluntat, no ho intentaran mai... -I si ho fessin? insistí encara ell amb tossuderia.
Representava un home muntat a cavall. A Praga hi ha moltes estàtues muntades a cavall; però cap com aquella. -Sí, sí- insistí George: -són totes iguals. És sempre el mateix cavall i és sempre el mateix home. Són totes exactament iguals. És una veritable ximpleria voler negar-ho. Semblava enfadar-se amb Harris. Aleshores vaig intervenir-hi jo, preguntant: -I què us fa pensar així?
L'home insistí, amb el cor nafrat: -No vol veure les vidrieres commemoratives? Davant la meva negativa, lliur
Paraula Del Dia