United States or Svalbard and Jan Mayen ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al cap d'una hora ella torna al menjador amb una bata de color crema, pentinada, perfumada, polida de cap a peus; les perles volten la seva gorja. A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig. L'Adelaida no arriba a la cordialitat (perquè la cordialitat li és inaccessible), però parla sense reticències, amb estil pla i natural. En Lluci
-Quina cosa? -Ves, que la por que hi surt és el whisky ! Gairebé totes les tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu, Huck? -Bé, jo diria que potser sí, que és veritat. Quí hauria pensat una cosa així? Però, escolteu, Tom: ara és una hora de primera per a afanar aquella caixa, si Joe l'Indi est
I més d'un cop els havia succeït d'escapar-los les llàgrimes galtes avall, i més de cent, les oracions que aixecava al cel l'Escura-llànties demanant clemència pel seu crim, s'enfilaven espai amunt barrejades amb les d'en Biel, que beneïa a tot hora la sort que, en mig de la seva desgràcia, havia tingut de trobar semblant companyó. Per desventura seva, aquella amistat no va durar gaire.
-És que jo ho he rumiat molt aixó... i penso que una hora o altra hi ha d'haver... alguna cosa... així... vaja: una altra cosa, vatua el món!... El vell vent
Tot d'una va caure rendit, esperant resignat la seva hora i llançant l'escopeta, quasi al mateix temps que se que se li plantava el bander a poques passes, encarant-li el fusell i cridant, amb veu rabiosa: -Ara sí que ets meu, fill de vacassa!
Però el que més crida l'atenció de l'estranger, a Dresde, són els tramvies elèctrics, colossals vehicles que creuen ràpids pels carrers amb una velocitat de deu a vint milles per hora, prenent les corbes i cantonades segons el costum d'un carreter irlandés. Tothom viatja en ells, llevat dels oficials, l'uniforme dels quals ho prohibeix. Les senyores, abillades amb vestits de soirée en anar a un ball o a l'
Ni mai havia anat tan espellifat de calces i levita, ni tan tronat de barret, perquè a l'habitual desídia de l'home que té una ceba massa arrelada al magí, don Joan de Déu hi afegia el decaïment natural que porta en si la misèria. Des d'aquella hora endavant, al pobre numismata li va tocar ballar amb la més lletja de totes.
Sabia de memòria totes les plasenteries groixudes del majordom després de beure, i les respostes de Maria Lagoutte. La melangia de Sebalt anava apoderant-se de mi de dia en dia; de bon grat hauria sonat el seu corn per a queixar-me a les muntanyes, i girava a tota hora els ulls cap a Friburg. Mentrestant la malaltia del senyor Yeri-Hans seguí el seu curs. Era la meva única ocupació seriosa.
Paraula Del Dia