United States or Kazakhstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Lligava caps, concordava els incidents, omplia els buids, refeia les històries punt per punt. Hauria pogut assenyalar els llocs i les hores... Veia l'escena de la caiguda: el secreteig i les fleumeries i les mirades ardents i l'escomesa i la sobreeixida de turgents i palpitants obscenitats. Horrible martiri! El moll dels ossos se li fonia a l'ardentor d'aquestes imatges odioses.

Ja que no podien ésser històries ben boniques, serien diaris vells dels que corrien pel despatx, llançats després de llegits. Però quasi mai trobava en la lectura d'aquells papers, farcits de política i notícies, el menjar saborós que desitjava.

Per endavant podeu estar segurs de trobar un parell d'herois de la canya que, paladejant llurs grogs calents, us contaran en mitja hora prou històries de pesca per fer-vos patir una indigestió tot un mes. George i jo no pas que s'ha fet, aquest Harris. Ha sortit ben dinat per fer-se afaitar, ha tornat per passar quaranta minuts netejant-se les sabates, i ha desaparegut després.

La poderosa veu dels apòstols de la terra catalana, cridant pàtria, clamant justícia i remembrant gestes de nostres passats, oblidades, desconegudes o desvirtuades per les històries, produí, sobre aquell curt auditori de catalans inconscients, els efectes de sempre en tals casos.

Tot això ha estat per a dir-vos que les fetes, dites i visions que, mudades en històries, en aquest llibre he reunides, en part són ficció -potser la realitat més alta- i en part realitat -potser l'apariència més frívola. I que, amb això, ser

Kobus tenia el costum d'encoratjar Schweyer quan la seva alegria començava d'esmortir-se, ja fos adreçant-li algun acudit, o deixant-lo de bell nou sobre la pista de les seves històries; però aquell dia el vell boter cregué reparar que Fritz estava preocupat d'altres pensaments.

La primera part de les seves immortals històries màgiques (Eventyr) aparegué en 1835, la segona en 1838-42, la tercera en 1845, i així continuaren, a intervals irregulars fins que les darreres aparegueren en 1871-2, havent ja Joan Cristi

Aleshores deixem el nostre lleuger esquif en un angle reposat. La tenda és aixecada, i el nostre àpat frugal és ben aviat disposat i consumit; després remullem la gola i encenem les nostres grosses pipes. Una agradosa conversa és mantinguda per tots tres a una escaient mitja veu. En les nostres pauses, el riu, jugant entorn de la barca, conta estranyes històries de vells secrets.

Arriba tranquil, el barret al cap, agafa la millor cadira, encén la pipa i reposa en silenci. Deixa que els joves venguin llurs històries abracadabrants, i, en un moment de silenci, es treu la pipa de la boca, llança la cendra lluny del taulell del bar, i diu: -Dimarts a la tarda que vaig fer bona pesca! Però més val que no en parli. -Oh! Per què?

I un cop posats a transfigurar aquestes apariències de la vida que anomenem realitats, sol succeïr que, tot repetint-les i tot refent-les amb la repetició, les enlairem, les engrandim i les fem significants. Del fet corrent, ordinari, arriben a compaginar-se històries o historietes, que són versions corregides i augmentades pel nostre albir.