United States or Cook Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo ja he acabat la feina, perquè us repeteixo que, en les vostres coses, quants menos forasters hi voldreu millor.
-Ja es coneix, que figuren bisbes antics... No tingui por què els d'ara hi vagin, els pobres. -Ja ho pot dir: allavores ho podien fer més... Com que encara no els havien pres els béns. -Déu meu!... que són pesats amb aquests xiulets... No sé què hi troben... -Calla, dona... no et facis ridícula!... ¿Què hi entenem, nosaltres?
-Barrets? digué -Deixi-m'ho pensar. Ara que hi penso, em sembla que tinc un barret. Però... digui, digui: per què m'ho pregunta? George li explic
I Vós, amic caríssim, que sou amorós de mi, prou ho sabeu que hi ha altres espectacles més humans i altres joies més excelses i altres dolors més dignes i serens. ¿Doncs, per què condemnar la condició humana a irredimible brutalitat? -Oh, amor meva, jo sí que ara estic tement que m'aparteu del vostre cor, amb tot i ésser tan generós de mercès i gràcies.
Cap a mitjan d'aquesta jornada troba en efecte un fossat cavat, pregon, de una amplària de cinc brasses i una fondària de tres. El fossat s'estenia per la plana amunt, en una llargària de dotze parasangues, fins a la muralla de la Mèdia. Allí hi ha els canals que deriven del Tigris: són quatre, d'una amplària d'un pletre, i força pregons; i hi naveguen barques que duen blat.
Ens agreugen els instints prosaics dels alemanys. -Un paisatge esplèndid en el qual no hi ha restaurant. -L'opinió que al continent es té de l'anglès que no sap com fer-ho per sortir de la pluja. S'apropa un fastigós viatger amb una rajola. -La cacera del gos. -La casa d'una família desplaent. -Una regió fecunda. -Una ànima joiosa puja per la muntanya. -George, alarmat per l'hora avançada, cuita a baixar per l'altra part. -Harris va a mostrar-li el camí. M'entristeixo de romandre tot sol i segueixo Harris. -Pronunciació expressament designada per a ús de l'estranger.
Era una cosa que feia venir les llàgrimes als ulls, com les hi feien venir els camps coberts de rierencs, els fruiters arrabassats, els camins destruïts i els claps de terra desapareguts. Semblava que Déu hagués volgut venjar-se d'alguna ofensa que li hagués fet el poble. Qui més que menys, no hi havia pagès que no plorés la desfeta d'algun dels trossos que menava.
L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora de la platja. La tia Paulina hi pass
Tot el seu aire, llevat d'un petit bocí, que el tenia de fortalesa, era el d'una masia abandonada. El pou que hi havia sota, el dipòsit que semblava estontolar-s'hi, les desferres de paret que assenyalaven la cort dels porcs, l'entovat en forma d'era; tot designava que allí hi havia hagut un cau de treball. Però malgrat l'aire bon minyó d'aquelles ruïnes, tothom se les mirava amb cert esfereïment.
Orontas, pensant-se que els genets eren a punt de marxa, escriu una lletra al rei, que ve portant tants de cavalls com pot: i l'invita a dir als seus que el rebin com un amic. En la lletra li retreia el record de la seva antiga amistat i de la seva fidelitat. Dóna aquesta lletra a un home fidel, almenys lo hi tenia: però aquest l'agafa i la dóna a Cirus. En llegir-la, Cirus fa agafar Orontas, convoca a la seva tenda set dels principals perses del seu seguici, i dóna ordre als generals grecs de dur els hoplites, i de disposar-los en armes al voltant de la seva tenda. Així ho fan, duent prop de tres mil hoplites. Crida igualment al consell Clearc, que li semblava a ell com a tots els altres, el qui més consideració mereixia dels grecs. En sortir, Clearc cont
Paraula Del Dia
Altres Mirant