United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-I nosaltres també hem de morir tots, digué Xenofont: ¿però això vol dir que ens hagin d'enterrar en vida?

-Amb permís de vostè. -Vaya, vaya. -Endemés... , . Ningú sap com començar. A l'últim el noi, que mal que mal és el menos tonto... -Veníem per allò que li vaig dir. -Ah! bueno: me n'alegro molt. -La de casa no ha pogut venir per la ditxosa migranya, però ja ens ho hem parlat tot i per nosaltres no hi ha inconvenient.

Per això beneeixo una vegada més el pacte que avui hem celebrat, i demano a Déu que el casal de Serra-Bruna sigui el cenobi on es consagri la sacrosanta fórmula de la sang nova, única esperança de salvació d'aquesta malaurada terra.

Així, entre deleitoses pauses i amorosos mots, transcorregueren llargs instants, fins que, revenint-se, ell digué, canviant de to: -I ara que ens hem descobert mútuament el cor, ara que ja podem dir que estem promesos, o sia lligats per un compromís moral, tan indisoluble per a nostres consciències com el que, ajudant Déu, contraurem davant de l'altar, és precís que considerem nostra situació actual des d'un altre punt de vista.

¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinalsTe l'hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar.

A les cinc, la nit havia arribat; Sperver va fer parada i em va dir: -Pobre Fritz, hem eixit dues hores massa tard. La Lloba ens va massa al davant. Abans de deu minuts sota els arbres hi haur

Ells responen: -Perquè vosaltres heu vingut a la nostra terra. Els generals els fan dir que el que és de mal no els en faran: -Hem fet la guerra al Rei, ens en tornem a Grècia i volem arribar al mar. Pregunten ells si els en donarien penyores. Els grecs responen que els abellir

Allí els altíssims llucs d'atzavara, que semblen arbres, convencionals i d'intenció simbòlica; gentils, esvelts, inusitats; les tornejades soques com de bronze brunyit; les branques acompassadament distribuïdes i graduades de major a menor, dues a dues tan iguals i tan elegantment corbades com els muntants d'una lira grega, llises, sense entreforcs ni ramatge, i terminant en unes grapes que es brinden al cel rublertes d'una pelussa àuria, com dient al dia esplèndid: ¡Mira, que belles, les flotes que hem arrapat del teu pelatge de llum!

La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta i surt a veure qui hi ha. Com la porta no era més que ajustada, ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35. -Ja deuen saber... -- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit. -Si el volen veure...

Xenofont aleshores diu: -Considera, doncs, si hem de marxar de nit, si el costum grec no val més; perquè de dia, en les marxes va al cap l'arma que convé més cada vegada a la natura del terreny: hoplites, peltastes o cavalleria; però, de nits, el costum grec és que vagin al cap les tropes més pesades.