United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Harris, tot caminant, cont

Harris contravé la llei. -L'home servicial. Els perills dels seus serveis. -George comença un seguit de delictes. -Aquells per als quals l'Alemanya arribar

Contemplàrem el bonic dibuix de la capsa; pensàrem en el xarop que contenia, i ens donàvem mútues llambregades, somrients. Harris tenia una cullera a punt. Cercàrem el ganivet, per obrir la capsa; remenàrem tot el cistell i els taulells que formen el fons de la barca; transportàrem l'equipatge a la ribera, regirant-ho tot. Impossible de trobar el ganivet.

Així que George ha pogut desenganxar-la de la seva sabatilla, prova, ajudat de Harris, de ficar-la a una cassola, però la mantega no vol entrar-hi, i el que hi ha dintre de la cassola no en vol sortir: darrerament la tragueren i la deixaren a una cadira. Harris s'asseu a sobre; la mantega s'adhereix als seus pantalons, i vet ací que els dos amics cuiten a cercar-la per tota l'habitació.

Heu's ací que ara sóc ministre de MarinaTots amb la tornada, eh? Aquests dos versos són els que han de repetir. Va? I ell: «Heu's ací que ara és ministre de MarinaAquest bon Harris no sap veure fins a quin punt arriba a fer el beneit i com és carregós per a molta gent que no li ha fet cap mal.

A tres homes els cal un canvi. -Acudit que demostra el mal que prové de la decepció. -Covardia moral de George. -Harris idees. Rondalla de l'antic mariner i l'inexpert yachtman. -Una tripulació ben amical. -Perill de fer-se a la mar quan el vent ve de la terra. -Impossibilitat de salpar quan el vent ve de la mar. -Els arguments de Ethelbertha. -La humitat del riu. -Harris proposa una tournée en bicicleta. -George pensa en el vent. -Harris proposa la Selva Negra -George troba obstactes en els turons. -Pla que Harris ha triat per a pujar pels turons. -Mistress Harris interromp.

És a dir que... Harris call

Potser les autoritats de per ací han fet alguns models de dimensions naturals d'aquest poble, i els han col·locat per la Selva per tal de veure on fa més bonic. Sigui com sigui, ¿quin camí prenem, ara? -No ho pas, ni res se se'n dona- digué Harris. -Jo he fet tot el que he sabut. Vós no haveu fet, en canvi, més que rondinar i i fer-me equivocar.

Harris duia el bitllet de George; i, com que jo actuava de banquer de tots tres, ell no portava a la butxaca sinó algunes monedes. Prenent peu d'aquesta situació, George començ

Ell ens assegurà, tot seguit, que la seva salut no canviaria i que el projecte li anava , però digué que ens calia, a Harris i a mi, treure'ns del cap resoltament la idea, perquè segurament ens posaríem malalts. Harris respongué: -Oh! El mareig de la mar és per a mi un enigma: jo estic que és una posa. Sovint he desitjat sentir-lo, però mai no he pogut.