United States or British Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ara, doncs, s'asseia damunt cada cosa que s'anava a enfardar, ficant-hi el cap a dins; i era el seu nas fred i humit el que invariablement trobaven les mans de Harris i George, quan aquests les allargaven amb una direcció qualsevol. Fic

Harris: -No hi ha res millor, abans del desdejuni, per a fer gana: aquest ha estat sempre l'efecte que m'ha produït. George: -Si el bany ha de fer Harris més voraç, en protesto. Ja és bastant fatigós arrossegar les seves provisions de boca: si aquestes han d'augmentar-se, aleshores...

Aplanàrem la dificultat decidint que George i Harris remarien fins a la travessia de Reading, i que després jo remolcaria la barca. No em plau gaire, ara com ara, remar una barca pesant a contracorrent; i, si un temps fou en que reclamava, cridant fort, els treballs més carregosos, avui per avui m'estimo més deixar-los a la gent jove.

Harris i jo acabàrem per creure que la resclosa de Bell-Weir tal vegada no fos a passeig, com aquella de que havem parlat. George va remolcar-nos fins més enll

El canvi de lloc i la manca de la necessitat de pensar, restabliran segurament l'equilibri mental. George un cosí, més o menys estudiant de medicina, del qual ha pres aquesta habitud de servir-se d'expressions familiars-medicals. Però Harris exclamà: -Segurament això no seria gaire divertit.

Harris: ¿I com podia cridar-vos, sense haver-me despertat? Ara ja és ben segur que no ens trobarem sobre l'aigua abans de migdia: tant se valia no haver-vos aixecat. -Tanmateix ho sou, de feliç! Si jo no us arribo a cridar, d'aquí a quinze dies encara dormiu.

-Jo no vaig amb ell- respongué l'home de la rajola: -és ell, que ve amb mi. M'ha replegat aquest matí, a les deu, i no vol deixar-me. En entrar ací pensava haver-me'n alliberat: l'he deixat entretingut matant un ànec a una distancia de més d'un quart d'hora. Suposo que l'hauré de pagar així que hi torni. -No ha provat de llançar-li pedres? intervingué Harris.

-No siguis ximplet, que no et mullarà- digué Harris.

Teniem força gana. Durant trenta cinc minuts no se sentia a la barca altre soroll que el dels ganivets, dels plats i dels gots, i el batre regular de quatre mandíbules proveïdes de bons queixals. Al cap de trenta cinc minuts, Harris féu: -Ah! canvi

-Això fóra bo per a perdre hores- digué Harris resoltament. -Deixeu-ho per a mi. He llegit d'aquestes coses i hi he pres interès. -I, traient el rellotge, començ