United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !


El ver senyal de l'ocell no és pas saltar de branca en branca: és volar. -Els homes per a suprimir l'obstacle han de fer-se aviadors... i encara! Les dones en tenen prou amb fer cara d'ocell.

Cap persona s'ha recordat de dir un mot de ; però han complert amb la família. Alguns troben que el difunt far

Com tambè se 'n guardavan en altres temples y monastirs y, entre aquests, en lo de Montserrat, hont fins al present sigle hi haguè la famosa llántia ó fanal de la capitana turca, á la qual lo poble ha dedicat un de sos mes bonichs cants populars; aquell que diu: Fins setanta y quatre llántias creman davant del altar totas son de plata fina menos una que n' hi ha, n' es la llántia del REY MORO que may l' han vista cremar.

-Bah! han estat sense mi fins ara, i espero, amb l'ajut de Déu, que sense mi ho aniran passant. Acompanyo Hâan en la seva eixida, per a ajustar alguns comptes. I ara que me'n recordo; hi ha una carta damunt l'escalfapanxes per a Christel; dem

-Per què han de venir-li ganes de lladrar, quan jo toco? deia George indignat, tirant-li una sabata per fer-lo fugir. Deixeu-lo tranquil. Ell no pot estar-se de lladrar, car l'oïda filharmònica, i és la vostra música que li inspira els lladrucs.

Per això en fem pagar un ral. Endemés, . Hi ha incrèduls que no donen fe a cap miracle. ¡Com es coneix que no han presenciat els miracles de la por! És tan gran el número de devots d'aquesta divinitat immortal, que qui no ho veu és cego, com deia Napoleon parlant de la revolució.

Bah, bah! Distraguem-nos d'aquestes cabòries inútils: fruïm de la mar. Avui la placidesa de les verges pures. I que ben agençada! Ni les nines de les rondalles de fades han portat mai un faldellí més enciser que el d'ella, perquè el d'ella és el veritable faldellí de color de lluna, que no s'obté sinó per obra d'encantament. El brodat és viu i palpitant: anguileja, pipelleja, saltirona. És un teixit que es fa i desf

-Però, que han hagut de pagar alguna cosa quan han sortit amb nosaltres? L'Anneta, no ha estat sempre com una convidada a casa? No els entenc. -Jo . Precisament aquest paper d'eterns convidats és la cosa que no els agrada. -Orgull: tot això és orgull. -Potser no, dona; potser no.

Ell no ofici, ell no negoci, ell no llegeix, ell no escriu; no ha sigut ni vol ser mai regidor, ni arcalde de barri; els diaris no han portat mai el seu nom; no paga contribució; no vot; no va al cafè; no companys... només és casat i... ell mateix ja ho diu... home de sa casa .

Sota aquesta quantitat de projectils els enemics abandonen l'estacat i les torres: talment que Agàsias d'Estimfal i Filoxen de Pel·lene deixen les armes i pugen en simple túnica; l'un arrossega l'altre, d'altres ja han pujat, i és presa la posició, pel que sembla. Els peltastes i els psils hi corren, i arrabassa cadascú el que pot.