United States or Malta ? Vote for the TOP Country of the Week !


El Tàmesis no fóra tan deliciós com és, sense les rescloses mig cobertes de branques i flors que fan de dolç envelat. En parlar de rescloses, em ve a la memòria un incident esdevingut a George i a mi, no fa gaire, un matí d'estiu, a Hampton-Court. Feia un dia esplèndid, i la resclosa era plena de públic.

Quan Hampton-Court esdevé palau dels Tudors i els Stuarts, aquella grandesa refloreix: es veuen els petits vaixells reials balandrejar-se sobre llurs amarres al llarg del riu, i els elegants cavallers, vestits de seda i or baixen gentilment la graonada de l'embarcador, cridant: -Eh! Vinga una barca!

Els seus liquens rastrers, el verdet que el revesteix, la vida jove que traspassa porugament son cim per veure el riu bellugar-se afanyosament, i l'eura vella, que s'escampa per son flanc... Oh, si jo pogués dibuixar o pintar aquest mur! Estic segur que en faria un delitós bosqueig. Sovint he pensat com em plauria de viure a Hampton-Court.

El laberint de Hampton-Court. Harris fa de guia. Els carrers originals de Kingston en aquest indret per on baixen fins a la vora de l'aigua, oferien, a la llum xardorosa del sol, un aspecte força pintoresc. El gran Cèsar creua per ací el riu, i les legions romanes campen allà, en aquelles cimes. Cèsar, com Isabel molts anys després, sembla haver deixat per tot arreu la seva petja.

Resultat: coneixença íntima amb el viarany de vora el riu. Una estona després, l'assumpte resta resolt i ens retrobem cadascú al seu lloc. Harris, però, deia que ja en tenia prou, i em va proposar de rellevar-lo. Com que érem bastant a prop del ribatge vaig agafar la corda i vaig menar la barca fins a Hampton-Court. Hi ha, ací, un antic mur que estimo de debò.

Talment s'hi respira la calma, la pau, i el lloc és tan encisador per passejar-s'hi de bon matí, abans que la gent no l'envaeixi! Dubto, però, que el projecte m'atregui a bastament per a realitzar-lo. ¡Deu ésser tan sepulcral, Hampton-Court, en arribar l'hora de posta!